Ciutadans Compromesos (CC) introduirà una norma “més severa” per poder accedir a la nacionalitat a través de les esmenes que entraran a tràmit aquest dimecres. Segons ha explicat el president del grup parlamentari, Carles Naudi, al programa ‘Avui serà un bon dia’ d’RNA, la proposta se centrarà en què si una persona té una condemna penal de 2 anys no tindrà dret a la nacionalitat.
A més a més, i tenint en compte que els menors no tenen antecedents penals i que, per tant, poden accedir a la nacionalitat en el futur, des del grup també s’està acabant de perfilar un mecanisme pel qual el ministeri d’Interior “pugui consultar la fitxa policial d’aquella persona”, i si ha tingut “una conducta cívica correcta i adequada, sigui mereixedora de la nacionalitat”. En cas contrari, el mecanisme revocaria aquesta possibilitat.
🪪També ha parlat de la llei de nacionalitat, menciona que s’introdueix d’una forma més severa un requisit per l’accés a la nacionalitat
🗣️ “Si tens una condemna penal de 2 anys no tens dret a la nacionalitat.”#AvuiseràunbondiaRTVA pic.twitter.com/J390vKGNwZ
— RTVA (@rtvandorra) October 22, 2025
i també als que “afusellen” marques de rellotges, als que fan contraban entre Andorra i Ses Illes, als Orfunds, etc. Payaso
És lògic i legítim que l’Estat demani els antecedents penals per accedir a la nacionalitat; forma part del principi de prudència i proporcionalitat. El que ja no és lògic (ni constitucional, ni decent( és que algú pretengui obrir fitxes policials de persones que ja han complert la seva condemna, han estat rehabilitades i no tenen antecedents vigents, per mirar què van fer fa quinze anys. Això vulnera frontalment la Constitució andorrana, especialment els articles 6 i 8, que garanteixen la igualtat, la dignitat i la reinserció social. També contradiu l’article 89 del Codi Penal, que estableix que la rehabilitació comporta la cancel·lació dels antecedents. El senyor Naudi sembla confondre dret penal amb inquisició moral. L’Estat no pot funcionar com un confessionari policial ni com un tribunal del Sant Ofici. Si la pena no s’extingeix amb el seu compliment, deixa de ser pena per convertir-se en venjança institucional. I encara té la gosadia de parlar de “conducta cívica” i d’“infants”. Doncs bé, el primer deure cívic d’un Estat és respectar el que marca l’estat de dret, és a dir, poder redimir-se un cop pagada la pena i complert el període sense reincidir. I això, en un país amb arrels catòliques com el nostre on s’esmenta continuament el dret a la vida, hauria de ser sagrat.