El debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions torna a situar-se al centre de l’actualitat. Les informacions publicades recentment als mitjans i la crida a assolir un pacte d’Estat confirmen, segons Virtus, que la reforma del sistema de jubilacions ja no es pot ajornar. L’entitat defensa que cal afrontar els canvis demogràfics i financers per evitar que el sistema entri en un desequilibri estructural.
La principal causa del problema és l’augment de l’esperança de vida. Quan es va posar en marxa el sistema, l’any 1968, l’esperança de vida mitjana era d’uns 75 anys, aproximadament deu anys per sobre de l’edat de jubilació. Actualment, aquesta xifra se situa prop dels 85 anys, fet que implica que el sistema ha de fer front al pagament de pensions durant molt més temps del que s’havia previst inicialment.
Un dèficit que podria arribar a final de la dècada
Aquesta evolució demogràfica genera un desequilibri potencial en el sistema andorrà de pensions que, fins ara, s’ha vist compensat pel creixement de la població i, en conseqüència, del nombre de persones cotitzants. Segons Virtus, bona part del Fons de Reserva de Jubilació s’ha constituït gràcies a aquest augment de les cotitzacions, que ha permès mantenir un saldo positiu.
Tanmateix, l’entitat adverteix que els càlculs actuarials apunten que aquest equilibri podria invertir-se a final d’aquesta dècada si no s’introdueixen canvis. L’envelliment de la població i la disminució relativa del nombre de joves respecte dels pensionistes farien créixer el dèficit de manera progressiva. Virtus considera que aquesta evolució és matemàticament inevitable si es manté el model actual sense reformes.
Virtus critica la reducció d’edificabilitat i l’habitatge a Andorra
L'entitat Virtus ha advertit públicament que el nou Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) d'Andorra la Vella pot dificultar la...
Més anys de vida i menys cotitzants per pensionista
L’organització remarca que l’envelliment de la població autòctona és una realitat visible i que l’augment de la longevitat és una bona notícia des del punt de vista humà, però planteja reptes econòmics importants. El problema, afegeix, no és exclusiu d’Andorra, sinó que afecta els sistemes europeus de jubilació per repartiment, que han de fer front a una població que viu més anys i té menys fills.
En aquest model, les cotitzacions dels treballadors actuals financen les pensions dels jubilats actuals. Quan els ingressos superen les despeses, es genera un fons de reserva; quan passa el contrari, apareix un dèficit que pot acabar convertint-se en deute públic. Per això, Virtus alerta que la reducció progressiva de la proporció entre persones ocupades i pensionistes posa en risc l’equilibri financer del sistema.
Virtus neix molt a la dreta de Demòcrates per Andorra i molt a prop dels propietaris
En el marc del procés constituent de Virtus, els promotors de la formació han acordat la designació d'un Comitè Executiu...
Els models de jubilació i els límits de la immigració
Com a alternativa al sistema de repartiment, Virtus exposa el model de capitalització, utilitzat en països com Dinamarca o Islàndia. En aquest sistema, les cotitzacions de cada treballador s’inverteixen per constituir un capital propi, del qual sortirà la pensió futura, juntament amb els rendiments generats. Entre els dos models també existeixen sistemes mixtos que combinen elements de tots dos.
Pel que fa a Andorra, França i Espanya, l’entitat considera que augmentar el nombre de cotitzants mitjançant una immigració regulada pot alleugerir temporalment el dèficit i respondre a les necessitats del mercat laboral, però no resol el problema estructural. Les persones que avui cotitzen també es convertiran en pensionistes en el futur, de manera que ampliar la base de cotitzants sense modificar el sistema només ajornaria les dificultats.
Una reforma amb mesures difícils, però necessàries
Virtus admet que una reforma seriosa comportarà decisions incòmodes. Entre les possibles mesures, assenyala els canvis en les cotitzacions i les prestacions, l’edat efectiva de jubilació, els mecanismes de solidaritat i la responsabilitat individual en l’estalvi per a la vellesa. L’entitat considera que aquestes decisions poden generar frustració, però alerta que no actuar tindria conseqüències més greus.
En aquest sentit, adverteix que ajornar els canvis suposaria traslladar el problema a les generacions futures, agreujar els conflictes entre joves i pensionistes i exposar una part de la població a situacions de precarietat severa.
Nou secretariat permanent a Andorra per adaptar el teixit empresarial a la Unió Europea
El Govern i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) han acordat col·laborar estretament. Aquestes parts han signat un memoràndum d’entesa oficial...
Virtus reclama actuar sense demores ni interessos electorals
L’organització defensa que encara hi ha marge per evitar aquest escenari, però considera imprescindible reconèixer la magnitud del problema i actuar amb responsabilitat. Per això, reclama que els poders públics elaborin un marc que garanteixi un sistema de pensions coherent, sostenible i just entre generacions.
Virtus conclou que aquesta serà la seva posició en el debat sobre la reforma, que defensa que s’ha d’abordar sense condicionants ideològics, sense buscar rèdits electorals i sense més demores.
