La consellera general socialdemòcrata Laia Moliné ha entrat una pregunta escrita al Govern per conèixer els motius que han portat a la creació del lloc de directora del Departament de Funció Pública i dels nous serveis de diàleg, conciliació i resolució consensuada de conflictes i de relacions internes anunciats recentment per l’Executiu.
La iniciativa parlamentària pretén conèixer quina diagnosi fa el Govern de la situació actual de la Funció Pública, quines necessitats han motivat aquesta reorganització i quins objectius es pretenen assolir amb la creació d’aquestes noves estructures administratives.
Problemes de fa anys
«Els reptes vinculats a la classificació dels llocs de treball, les reclassificacions professionals, la carrera professional, l’avaluació de l’acompliment o les relacions laborals no són una realitat nova. Formen part del debat sobre la Funció Pública des de fa anys i han generat nombroses controvèrsies, recursos i reclamacions», ha assenyalat Moliné.
En aquest sentit, la consellera general considera pertinent conèixer per què el Govern decideix impulsar ara aquesta reorganització i quina relació té amb els reptes que l’Administració ha afrontat durant els darrers anys.
Concòrdia posa en dubte els criteris dels augments salarials a Funció Pública
El grup parlamentari de Concòrdia ha entrat una demanda d’informació sobre el procés de revisió dels llocs de treball que...
Comunicació interna
La pregunta escrita també demana informació sobre les problemàtiques concretes que el Govern ha detectat en matèria de comunicació interna, gestió dels recursos humans i resolució de conflictes, així com sobre el cost econòmic de la nova estructura, els recursos que s’hi destinaran i els indicadors que permetran avaluar-ne els resultats.
«Si el Govern considera necessari crear un servei específic de diàleg i resolució de conflictes i reforçar les relacions internes de l’Administració, és legítim preguntar-se quina diagnosi fa de la situació actual i quines mancances pretén corregir», ha afirmat la parlamentària socialdemòcrata.
Treballadors del Govern han fet més de 300 hores extres per sobre del màxim permès
Hi ha treballadors del Govern d'Andorra que han arribat a fer més de 300 hores extres per sobre dels límits...
Per què ara?
Moliné també vol conèixer quins resultats espera assolir l’Executiu abans de la finalització de la legislatura i per què aquesta resposta organitzativa s’impulsa ara, tenint en compte que bona part dels reptes que afecten la Funció Pública són coneguts des de fa temps.
«La voluntat de millorar el funcionament de l’Administració és positiva i compartida. Precisament per això és important que les decisions organitzatives estiguin sustentades en una diagnosi clara, objectius definits i mecanismes d’avaluació que permetin mesurar-ne l’eficàcia,» ha conclòs la consellera general.
