La forta pujada de les quotes d’autònoms a Espanya va derivar automàticament en un augment important de les peticions de youtubers i empresaris, que estan en aquesta categoria anomenada ‘per compte propi’, per residir a Andorra. Els increments van tenir un important rebuig social per part dels autònoms i les xarxes socials bullien amb una llista inacabable d’empresaris i youtubers que anunciaven que aquesta era la gota que feia vessar el got de la paciència.
L’increment de la demanda ha coincidit, curiosament, amb l’aturada per part del Govern d’Andorra de la concessió de nous permisos de residència a ‘autònoms’ estrangers. La mesura afecta fonamentalment, ja que suposen més del 90% del total dels permisos, bàsicament a empresaris i youtubers espanyols. L’aturada no només es deu al fet que la quota del que queda d’any està esgotada. Per primer cop, s’ha vetat que els aspirants puguin apuntar-se a una llista d’espera que finalment els permetia en algun moment accedir-hi. L’executiu està estudiant, dins del pla per només permetre l’augment de població i d’empreses en sectors estratègics, vetar les peticions que no aportin valor afegit al país.
L’efervescència a Espanya per aquest increment de les quotes ha baixat, però des de fa dos dies perquè el govern espanyol ha reduït de forma significativa els increments.
La pujada de quotes
La proposta inicial era amb pujades de quotes de manera progressiva per al període 2026-2031. A la pràctica suposaria que una persona amb ingressos de 670 euros pagaria una quota de 217 euros l’any vinent (17 euros més) i una amb rendiments nets per sobre de 6.000 euros, 796 euros (206 euros més). Això significava 2.500 euros més a l’any per als autònoms de més ingressos que és on es troben els empresaris i youtubers.
Les veus en contra es van multiplicar en els últims dies, obligant l’Executiu a modificar la proposta. Així, el nou plantejament de Seguretat Social contempla congelar l’anomenada taula reduïda, és a dir, la quota dels autònoms amb menors ingressos (de 670 a 1.166,7 euros al mes) i pujar la resta entre un 1% i un 2,5% (entre 2,5 i 14,75 euros).
En concret, per als per als trams de 1.166,7 euros a 1.700 euros es proposa una alça de l’1% en les seves quotes per a 2026, mentre que les quotes dels trams 4, 5 i 6 (de 1.700 a 2.330 euros al mes en rendiments nets) pujarien un 1,5%. Els segments 7, 8 i 9 (de 2.330 a 2.760 euros) s’elevarien un 2%, mentre que en els trams del 10 al 12 (de 3.620 a més de 6.000 euros al mes en ingressos), l’increment seria del 2,5%.
Llàstima que no es puguin fotre fora els que ja hi són.
Per què reobrir si el país ja no pot més?
Sincerament, no entenc per què alguns insisteixen que cal tornar a obrir la quota d’autònoms.
Si el sistema està saturat, què guanyem afegint més pressió? L’únic que en trauran profit són els de sempre: conductors, immobiliàries i “aconseguidors” que s’han fet d’or portant més gent i inflant encara més el mercat.
Andorra ja no pot absorbir més especulació.
Els lloguers estan pels núvols, els serveis públics van al límit i molts autònoms reals —els que treballen de debò— ho tenen cada cop més difícil. Reobrir el procés ara seria fer el joc als que només pensen en omplir-se les butxaques, encara que el país rebenti.
I si algun dia es torna a obrir, que sigui amb condicions molt més estrictes i, sobretot, que quedi totalment prohibit posar adreces fiscals en pisos.
Un pis és per viure-hi, no per fer-hi negocis ni especular-hi.
Qui vulgui muntar una empresa o activitat, que ho faci en un local comercial, que per això n’hi ha tants de buits. Això ajudaria a posar ordre i donar vida als carrers, en lloc de continuar expulsant gent dels habitatges.
A més, la nova quota d’autònoms hauria de ser molt selectiva i amb un límit anual clar, per evitar que es torni a descontrolar. No pot ser una porta oberta sense mesura: cal prioritzar projectes reals, útils pel país i sostenibles.
El Govern ha fet bé d’aturar-ho.
I si algun dia ho torna a obrir, que sigui amb criteri, responsabilitat i valentia, pensant en el futur d’Andorra i no en els de sempre.
No és anar contra ningú —és defensar el dret a viure dignament i acabar d’una vegada amb l’especulació que està ofegant el país.
Com han dit per aqui..llastima no es puguin fer fora als que ja hi son