‘La trampa dels pisos ‘patera’ està permetent que milers d’immigrants obtinguin la residència’

La proliferació a escala industrial de pisos ‘patera’ a Andorra és un tema del qual no es parla mai. He tocat el tema diferents cops, però per primer a vegada algú amb un càrrec, i no un pelacanyes ajuntalletres com jo, s’ha atrevit a exposar clarament la situació. Per fi algú amb galons ha vingut a assenyalar que hi ha un elefant enorme a l’habitació i aquí tothom passa pel costat com si fos el més normal. El president dels Propietaris de Béns Immobles ha tingut el valor d’explicitar la realitat.

Com ha augmentat la població de 8.000 persones des del gener del 2023 fins ara (79.700 a 87.300) quan fa anys que gairebé no hi ha pisos de lloguer al mercat? Per obtenir el permís de residència com a assalariat calen tres condicions obligatòries. Estar dins de la quota d’immigració que té l’empresa que et contracta, disposar d’un contracte de treball amb aquesta empresa i, atenció, acreditar el lloguer o la compra d’un habitatge a Andorra.

Múltiples inscrits en una adreça

La solució a aquesta dicotomia irresoluble de falta de pisos i obligació d’acreditar un lloc on viure va derivar en la trampa dels pisos ‘patera’ (falta una ‘esse’, ho sé). Un inquilí, normalment un immigrant de la mateixa nacionalitat que el peticionari i només faltaria que no hi hagi solidaritat, signa el certificat segons el nouvingut viurà amb ell. Aquesta acció la repeteix diverses vegades perquè el flux de gent que necessita justificar un habitatge és constant. Jordi Marticella diu que hi ha pisos amb sis o set persones inscrites. Jo sé del cert que hi ha pisos, sense saber qui hi ha inscrit, que viuen entre vuit i deu. I cap d’ells té la culpa. Només faltaria que no poguessin intentar buscar una vida millor. Prou desgràcia és viure en un sofà o en una habitació amb tres més compartint lliteres. Jo no vull que al meu país hi hagi una xifra incalculable de gent vivint en aquestes condicions.

Una part dels que estan inscrits en realitat no acabaran vivint en l’adreça del certificat. I aquí és on comença aquest voltar de tanta gent, si entren a grups de facebook o en certs grups de Whatsapp és evident, que van cercant un lloc on viure a Andorra. Hi ha inquilins, i aquí ja és tant immigrants recents com de més llarga durada o andorrans, que estan subarrendant les habitacions o els llits de les habitacions sense el coneixement dels propietaris i fent benefici.

I hi ha propietaris, i això no ho ha explicat Marticella per raons òbvies, que estan convertint els pisos en ‘pateres’ demanant cinc-cents euros al mes per un llit i posant sis o vuit persones en el mateix habitatge. Bàsicament, especulant amb la necessitat de la gent desesperada i aconseguint tres o quatre mil euros al mes per pisos que no estan ni en bon estat.

Per què es permet?

L’elefant es passeja per l’habitació a la vista de tothom perquè si s’entra a parlar d’aquest tema el problema va molt més enllà i afecta directament a que la roda de l’economia nacional segueixi rodant a gran velocitat. El model econòmic amb una explotació turística intensiva i 9,6 milions de visitants anuals necessita mà d’obra barata permanentment. El creixement brutal de l’economia andorrana, possiblement la que més ho ha fet d’Europa en els dos últims anys, ha anat acompanyat de l’arribada massiva d’immigració sud-americana.

Sense els ‘pisos patera’ no es podrien concedir els permisos d’immigració a tots aquests milers de nouvinguts que estan permetent, amb sous baixos pel nivell de vida d’Andorra però molt millors que en els seus països d’origen, que la roda no s’aturi. Marticella explica que en els últims dos anys com a molt han pogut entrar en el mercat, per la rotació, entre 100 i 150 pisos de lloguer. Amb això, en condicions normals, significa habitatge per a unes 400 persones nouvingudes l’any. 800 en dos anys L’augment poblacional de mitjana és de gairebé 3.500 anuals, 7.000 en dos anys. Què ha passat amb els més de sis mil que queden fora d’aquests càlculs? Com han justificat que tenen un lloc per viure a Andorra perquè els hi hagin donat el permís?

I no estic dient que s’hagi d’acabar amb els pisos ‘patera’ actuals. No, no. Seria suïcida. Amb la situació de l’habitatge, l’escenari de sis mil o quatre mil persones buscant pis sense producte al mercat de lloguer seria el caos. Fins que arribi un dia on hi hagi els mitjans per regularitzar aquesta situació el que s’ha de fer és que no vagi a més ergo aturar de cop el creixement poblacional. I, evidentment, deixar de fer demagògia i populisme demonitzant la possibilitat d’obrir l’Alt Urgell com a opció per viure a qui vulgui sigui per comprar o llogar. Amb un mitjà de transport directe i sense haver de ser controlats a la duana.