Tornen els atacs difamatoris al voltant del ‘cas BPA’. Sorprenentment, l’objectiu és ara la família Naudí amb Càndid i Carles al capdavant. Els Naudí sempre havien quedat fora de les injúries. Martí, Cinca, Naudi, Saboya, Ensenyat, Mingorance, Alberca, Fiñana, Cosan, Hinojosa… els magistrats, els batlles, bancs i banquers… tots aquests no s’havien deslliurat de les difamacions. Ara als Naudí. La tàctica no és defensar BPA, sinó intentar comprometre la reputació de les persones i institucions que s’han vist involucrats en el procés.
L’article de Crònica Global s’intitula ‘Els rellotges falsos de Carles Naudí enterren les seves aspiracions polítiques”. L’argumentació respecte a que el hobby dels rellotges de Naudi és la seva mort política no té cap lògica.
“El empresario se dedica, en su tiempo libre, a la venta de relojes “inspirados” –o directamente “fusilados”– de las grandes marcas de lujo, con la comercialización de imitaciones de modelos icónicos de Rolex, Audemars Piguet o Patek Philippe, pero con materiales de peor calidad.Carles Naudi fabrica él mismo los relojes fake que luego vende en un pequeño taller del Principado. “Lo hago como un hobby“, explica el político y empresario a este medio. Esta actividad no ha sentado bien en la sociedad civil, política y empresarial de Andorra. Lo explican fuentes del Principado a este medio, que clarifican el negocio como “un suicidio reputacional”.
Ell respon que no té cap aspiració política i que no pensa renunciar al seu hobby.
En el text s’indica que Naudí aspirava a ser Cap de Govern i Síndic al mateix temps. “El presidente del Grup Parlamentari Ciutadans Compromesos, que sonaba para presidir el Consell y el Govern del Principado, cava su tumba política con un negocio de imitaciones de Rolex o Patek Philippe”. Aquesta aspiració d’ocupar els dos càrrecs simultàniament hauria quedat truncada pel seu hobby amb els rellotges.
El més perjudicat a l’article és Càndid Naudí. “Càndid fue investigado y detenido en el marco de una operación internacional por presunto blanqueo de dinero procedente del tráfico ilícito de diamantes (…) Càndid Naudi fue señalado por actuar presuntamente como intermediario o facilitador en la estructura societaria que permitía el flujo de estos capitales. En 2016, la justicia andorrana ordenó su detención y entrada en prisión provisional, acusado de un delito mayor de blanqueo de dinero”.
Candid Naudí mai ha estat detingut i/o empresonat pel cas Diamants de sang. Ni acusat, ni imputat, ni detingut, ni condemnat… ni per la Justícia andorrana ni per l’espanyola, ni per la francesa…
Molt bé, i perquè la publicació d’aquesta notícia? Potser Crónica Global difama, però que un altre diari es dediqui a defensar Carles Naudí no té cap sentit.
La propaganda es paga. Un article sense cap contingut més que defensar una persona acusada per un altre mitjà el que denota és que el vostre no és un mitjà lliure.
No té cap sentit publicar aquesta notícia, el que sembla és que esteu a nòmina de certes famílies.
Si El Periódico diu una falsedat no surt La Vanguardia a corregir-lo.
Espero publiqueu el comentari, perquè sinó quedarà clar que ni sou lliures ni sou democràtics.
Sempre que s’ha difamat de gravetat una persona, institució, entitat o el país des d’un mitjà estranger s’ha explicat. No és estar a nòmina de ningú, sinó de la decència i la veritat. Ningú es mereix una injúria d’aquest calibre quedi sense aclarir. Sigui qui sigui. O com a mínim és la filosofia, segur que amb defectes i errors, que vol aplicar aquest mitjà.
Es voste el seu director però no comparteixo l’argument. Per aquest criteri tothom pot demanar un publireportatge cada cop que un veí el critiqui.
Si el Sr. Naudí vol fer unes declaracions sobre el que diu Crónica Global, que es pagui un anunci, i faci les declaracions wue vulgui. Com quan el jutge condemna algú a publicar als diaris una sentència.
Però fer-li aquest favor en pro de la seva imatge, el que transmet és favors a compte .
No li pertoca a aquest diari ser el justicier de ningú, tan sols verificar que el que aquí es publica sigui cert facin el que facin els altres mitjans.
No estic d’acord Pere. Si un diari estranger s’inventa noticies sobre un politic nostre, un diari d’Andorra té dret a fer un altre article informant d’això, ja sigui per dementir-ho o no. La llibertat de premsa és per tothom.
Lo únic cert es lo dels rellotges….còpies de altre marques
tireu del fil… arrivareu lluuuuny…busqueu a Internet blogs etc i trovareu personatges