Els constructors se sumen a la pressió per obrir l’aixeta de la immigració massiva de mà d’obra barata

Els empresaris, acostumats a aconseguir el que volen, han començat una campanya dura perquè Govern obri l’aixeta de la immigració massiva per disposar de mà d’obra barata. M’explico. Govern marca una quota d’immigrants que es considera necessària per fer front a les necessitats de treballadors. Com el model econòmic està basat en l’ús massiu i intensiu de mà d’obra, cada any la quota s’esgota.

L’empresariat necessita l’aixeta oberta perquè així pot mantenir la política de salari mínim. Si no t’agraden les condicions, com Govern em donarà barra lliure perquè tingui recanvis infinits, doncs ja saps on és la porta. On ens ha portat això? Som pràcticament 90.000 persones i estem començant a col·lapsar. Ni les infraestructures, ni els serveis, ni les ajudes, ni l’entorn estan adaptats a l’augmentat d’un 10% de la població en tres anys. Ho podríem resumir amb què si amb 80.000 ja no hi havia pisos per a tothom com hem fet per encabir 90.000? Precarització? Pisos pastera? Principi de guetització?

Arriba el Setè de Caballeria Constructora

Aquest tema el tocava ahir en un article d’opinió i lloava a Govern perquè, per primer cop, ha demostrat valentia i mantenir la política del sentit comú. Fer un segon article no tindria cap sentit, a menys que els constructors haguessin decidit unir-se als empresaris en la pressió per tombar la resistència de Govern. Arribar el Setè de Caballeria Constructora com a reforç per aconseguir via lliure per portar milers de sud-americans,¡. Cap europeu ve amb els salaris de misèria que s’estan pagant si els posem en comparació amb el cost de la vida. Maximitzar beneficis amb l’explotació d’aquells que fugen de la misèria. I socialitzar pèrdues: tota aquesta gent nouvinguda que per nivell d’ingressos tindrà dret (i només faltaria) a subvencions múltiples a la que portin tres anys. Per al proper gabinet la càrrega pressupostària pot ser brutal.

Els constructors es lamenten perquè no tindran prou empleats per acabar les obres que tenen compromeses ergo hauran de pagar les penalitzacions per retard. Potser no ho he entès bé. Els constructors no sabien quan van signar els contractes amb data d’entrega les quotes de treballadors que tenien i que tindrien? No els hi han reduït. Tenen les plantilles que sabien abans de tancar els contractes. No els hi han rebaixat el nombre de treballadors a mitja obra. Simplement, volen més. Si han de mantenir els que tenen sense poder pressionar-los amb una fila de gent esperant a ser contractada l’escenari laboral i salarial canvia.

Els constructors han declarat que se’ls han canviat les regles a mitja partida. És una afirmació extremadament preocupant. Significa, ja que continuen tenint l’accés a les quotes, que les regles fins ara eren que les que ells marcaven. I han signat compromisos que ara no poden complir perquè no poden contractar a qui vulguin quan vulguin i com vulguin. No calia fer cap previsió perquè tenien o es pensaven que tenien les claus de l’edifici administratiu de Prat de la Creu i, si era necessari, del Prat del Rull.

L’interès general i l’electoral

Govern té un problema. Tant empresaris com constructors són dels ‘seus’ i estan fent pinça. Votants potencials, ells i les famílies, de centredreta i dreta. L’executiu, però té una obligació amb Andorra i l’interès general. Els amenaçaran amb canviar de bàndol, però tinc els meus dubtes respecte a que fer el millor per al país produeixi un càstig electoral. Tothom, empresaris i constructors inclosos, constaten cada dia que albirem a mitjà termini el col·lapse per superpoblació.

Bona part dels empresaris i constructors són avariciosos però no idiotes: Més enllà de la rabiola egoista, no deixaran de donar suport a un partit que impedeix la caiguda en picat de la qualitat de vida. Són els primers que saben que si Govern no hagués sucumbit al xantatge que han estat fent en els últims anys no estaríem en una situació prelímit per excés de població.