El municipi de Cabó, a l’Alt Urgell, es prepara per restringir la recollida de bolets i l’accés als seus boscos durant els mesos de més activitat boletaire. L’Ajuntament ha aprovat definitivament una ordenança que limitarà l’entrada de visitants a les pistes forestals i reservarà l’accés als veïns, als propietaris dels terrenys i als habitants de poblacions pròximes que disposin d’una autorització.
La normativa entrarà en vigor l’estiu vinent i s’aplicarà cada any entre l’1 d’agost i el 31 de desembre. Per tant, les restriccions encara no afectaran la temporada de bolets d’aquesta tardor. Segons ha explicat l’alcalde de Cabó, Xavier Bullich, al diari Segre, el consistori preveu instal·lar tanques a la pista forestal de la carretera de Coll Marí per controlar el pas.
Segons publica RàdioSeu, la limitació afectarà diferents zones forestals del terme municipal, entre les quals hi ha els boscos de l’Oliva, el Vilar, l’Obaga de les Finestres i Cabó.
Rovellons, ceps i fredolics: quan comencen a sortir bolets a Andorra?
L’arribada del setembre marca habitualment l’inici de la temporada de bolets a Andorra, tot i que la seva aparició depèn...
Multes de fins a 1.500 euros
L’ordenança preveu sancions econòmiques per a les persones que incompleixin les restriccions. Les multes podran anar dels 300 als 1.500 euros, en funció de factors com el perjudici causat, la intencionalitat o la reincidència.
A més, l’Ajuntament podrà retirar les autoritzacions d’accés en cas que se’n faci un ús inadequat. Per garantir el compliment de la normativa, el consistori també preveu destinar un treballador municipal a vigilar els accessos durant els mesos en què les restriccions estiguin actives.
La massificació dels boscos, al centre del debat
Cabó es convertirà en el primer municipi de l’Alt Urgell que estableix una limitació estricta a la recol·lecció de bolets dins del seu terme. La decisió s’emmarca en un debat que fa anys que afecta diferents zones forestals de Catalunya, especialment durant la temporada boletaire.
La concentració de visitants pot provocar episodis de brutícia, degradació de l’entorn i comportaments incívics, motius pels quals alguns municipis i propietaris forestals han plantejat mesures per controlar l’accés als boscos. Entre les fórmules que s’han debatut hi ha el tancament de pistes forestals o l’establiment de permisos i tiquets de pagament.
La iniciativa de Cabó representa una de les regulacions més estrictes adoptades fins ara a l’Alt Urgell i podria esdevenir un precedent per a altres municipis amb una elevada afluència de boletaires.
Esta be la iniciativa si respecte a tots els que tenen invertits els seus estalvis al municipi i penso que hauria d’abarcar espais mes amplis i no ser municipal no pot ser que un propietari no pugui agafar bolets al poble veí.
Per altre part 1 d’agost es excessiu i potser seria millor 1 de setembre i regular també la gent que només anem a correr.
La distribució dels terrenys forestals a l’Alt Urgell es divideix en tres grans blocs:
de titularitat privada (aprox. 71,6 % – 73,4 %). Representa prop de 90.000 a 98.000 hectàrees de la superfície forestal comarcal. Tot i ser una comarca pirinenca amb molta tradició comunal, el pes de la propietat particular continua sent majoritari.
de titularitat municipal i local (aprox. 23 % – 24,5 %). Els ajuntaments i les entitats municipals Descentralitzades (EMD) posseeixen 30.761,44 hectàrees catalogades com a Forests d’Utilitat Pública. Municipis com Montferrer i Castellbò, Coll de Nargó o Josa i Tuixén es consideren gran superfícies comunals.
de la Generalitat de Catalunya (aprox. 3,7 % – 3,9 %). La Generalitat és titular de 4.914,14 hectàrees forestals catalogades d’utilitat pública a la comarca