Una aportació inicial d’entre el 10% i el 20% del cost del projecte i, posteriorment, el pagament d’una quota mensual. Aquest és, a grans trets, el funcionament econòmic de l’habitatge cooperatiu, un model que l’Estaló vol impulsar a Andorra com una eina més per intentar pal·liar el problema de l’habitatge.
L’aportació inicial serveix per contribuir al finançament de la construcció o rehabilitació de l’immoble i es recupera quan el soci abandona la cooperativa. Posteriorment, les quotes mensuals permeten retornar el crèdit, assumir les despeses de funcionament de l’edifici i, en alguns casos, alimentar una caixa pròpia que garanteixi la continuïtat del projecte.
El model, defensen els seus impulsors, pot permetre accedir a un habitatge a un preu més assequible perquè elimina o redueix alguns dels costos habituals d’una promoció convencional, com el marge del promotor o la intermediació immobiliària. També caldrà estudiar quin paper poden tenir les subvencions de les administracions per fomentar aquest tipus de projectes.
Una eina més
Andrea Doncel i Gerard Fontanet, membres de l’Estaló, remarquen que l’habitatge cooperatiu no és una solució «màgica», però sí «una eina més» per intentar pal·liar les dificultats d’accés a l’habitatge que viu Andorra. L’associació, presentada recentment, vol actuar com una estructura de suport per facilitar l’arribada d’aquest model al país.
Un dels primers objectius serà «donar a conèixer què és l’habitatge cooperatiu», ja que, tot i tenir una llarga trajectòria en altres països, a Andorra «és totalment desconegut». Una de les confusions més habituals és identificar-lo amb el coliving. «Això no és cert», remarca Doncel, que explica que cada membre de la cooperativa disposa del seu propi pis.
Són els mateixos socis els que decideixen si volen incorporar espais compartits i quins han de ser. «Vosaltres, conjuntament amb la resta de socis de la cooperativa, decidiu si hi ha o no hi ha espais compartits i quins són aquests espais compartits», explica Doncel.
Nova palanca per a l’habitatge: Govern busca propietaris disposats a llogar edificis
Després que el Govern hagi rebut una proposta de sis immobles de privats perquè els adquireixi i els posi al...
L’entitat fa anys que estudia com aquest model podria aterrar a Andorra i ja ha mantingut contactes amb les administracions. Els primers passos han permès constatar que caldran alguns ajustaments legislatius, tot i que asseguren haver trobat interès institucional. «Les administracions estan interessades a veure com ho podem fer realitat», expliquen.
Paral·lelament, l’Estaló està recollint dades per conèixer quina és la demanda real i elaborar «una radiografia» de l’interès que pot existir al país. També s’han iniciat contactes amb els bancs per abordar el finançament dels futurs projectes. «Hi ha interès dels bancs a finançar projectes més socials o sostenibles», constaten.
Fòómules diferents
Les cooperatives poden adoptar fórmules molt diferents. Es pot construir un edifici des de zero, rehabilitar un immoble existent o impulsar un model de promoció amb una llista de persones interessades que accedeixen als habitatges quan hi ha vacants. «Sempre es pot trobar l’oportunitat per generar cooperativa; al final és trobar el lloc, trobar la gent i el finançament per poder-la desenvolupar», defensa Fontanet.
A més de l’estalvi econòmic, els impulsors destaquen el vessant social del model, ja que pot afavorir una major interacció entre els veïns i la creació de xarxes de suport mutu, sense que això impliqui haver de compartir l’habitatge.
La paradoxa del Govern d’Andorra i l’habitatge: remar tant per acabar a les roques
Els mitjans de comunicació tradicionals en paper van patir una crisi brutal amb l'esclat d'internet i els telèfons mòbils. La...
Les persones interessades podran conèixer millor el funcionament d’aquest model dijous vinent a les 19 hores al Roc Blanc, on l’Estaló oferirà una xerrada al piano bar.
No puc anar a la xerrada perquè marxo de vacances però espero que el Roc Blanc estigui a petar.