Un informe proposa dividir els pisos grans en dos per solucionar la falta d’habitatges a Andorra

El director de la càtedra en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra Garcés, ha fet un informe encarregat pel Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) sobre la situació de l’habitatge a Andorra. Una de les conclusions del treball és que en el Principat els habitatges en general estan sobredimensionats per a les necessitats reals. Segons ha detallat Fabra, “resulta especialment cridaner com prop del 37% del total de l’oferta d’habitatge està entre 100 i 150 metres. Entre 150 i 200 és el 15% i més de 200 és el 5,5. És a dir, que si sumem els tres, més de 100 metres estaríem en el 60% del total de l’oferta disponible”. A més, Fabra alerta que s’hauran de buscar “alternatives que s’ajustin més als perfils que predominen socialment”.

Davant aquesta situació, Fabra ha recordat que “hi ha zones d’Espanya on tenen nivells de preus molt elevats i el que s’ha fet és autoritzar la segregació dels habitatges. És a dir, que habitatges que compleixin les cartes tècniques i superin els 100, 110 o 120 metres quadrats, doncs hi ha la possibilitat que es facin segregacions”.

Dues famílies en els pisos segregats

El president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, ha confirmat la tendència observada en el mercat immobiliari i la seva incidència sobre l’ús del territori. “És evident que les vivendes unifamiliars tenen una càrrega del territori molt més important que les vivendes col·lectives. Això, per una banda, ja es veu en experiències a altres països: fa un any vaig llegir una notícia d’un poble alemany on van prohibir les vivendes unifamiliars, precisament per la càrrega sobre el territori que suposaven”, ha exemplificat.

El president de l’AGIA ha afegit que, en el context d’un país petit com Andorra, una possible solució seria oferir la possibilitat de segregar pisos grans, permetent que dues famílies puguin habitar-los. “Aquí també estem veient que, per exemple, la majoria de les transaccions es fan en pisos de més de 100 metres quadrats, quan resulta que a les llars del país hi ha de mitjana 2,1 persones,” ha explicat Casellas.