Empreses que s’han instal·lat al país per la via de la inversió estrangera porten anys sense complir amb les obligacions legals de presentar els seus estats financers. Sobretot societats unipersonals o formades per dues persones. Per això, fonts del sector empresarial demanen que s’apliquin controls a aquestes societats, que situen al voltant de les 3.000.
La situació d’aquestes empreses també se suma a la ‘trampa’ que es fa des de fa temps en el sector dels residents ‘d’alt standing’, que arriben al país amb la condició d’exercir una activitat havent de dipositar 50.000 euros, però que finalment mai l’acaben posant en funcionament. D’aquesta manera, s’estalvien el dipòsit de 600.000 euros que es demana pels residents passius.
En aquest sentit, les fonts consultades asseguren que existeix “un forat legislatiu” que permet aquesta situació, ja que en un inici la intenció del legislador, d’una banda, era que la inversió estrangera aportés valor i que, per l’altra, també es poguessin establir al Principat les persones que trien el país, per exemple, per la seva seguretat, i que en aquest s’acollissin a la figura del resident passiu.
“Aquesta segona opció és més cara que la primera i moltes persones que podrien ser residents passius acaben fent una inversió directa i creant una societat patrimonial”, la qual cosa suposa un elevat estalvi econòmic, especialment si l’empresa mai acaba sent una realitat.
Per tot plegat, les fonts consultades demanen que es “reculi” amb aquesta norma i només permetre aquest tipus d’arribades al país “a activitats empresarials generadors de valor”.
Per això hi ha assessors histèrics si no tenen quotes de treballadors. No poden fer la pirula per aconseguir residència i treball per gent que volen establir-se sense treballar com assalariat, ni pagar el de passiu. Al final s’omple tot de “residents” i d’”empreses” que ni resideixen ni produeixen. Al final només paguem els Tontos o els quatre que no poden evitar-ho.
Cert, s’han de ficar les piles controlant això i fer neteja al pais.
I començar a treure permissos obtinguts en frau de llei.
El grassonet votant de Vox, en Marc Urgell, s’ha fet dor amb aquestes trampes, però és amiguet dels del club.