El president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, adverteix que “si s’esgotés el fons, el que hauria d’aportar l’Estat per cobrir la diferència entre cotitzacions i pensions podria arribar als 400 milions en alguns anys”. Ho ha afirmat en declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana, tot matisant que aquest escenari es produiria “durant els moments de més dèficit”.
Segons ha explicat, “el pressupost de l’Estat avui en dia deu estar al tomb dels set-cents milions d’euros per a fer tot” i, per tant, “imaginem, llavors, tres-cents o quatre-cents per a pagar les pensions”. A parer seu, “l’impacte seria brutal” i “s’ha de ser responsable i no es pot girar l’esquena” al debat sobre la sostenibilitat del sistema.
En aquest sentit, defensa la necessitat d’afrontar la reforma ara, “tot i que hauria estat millor fer-ho fa cinc anys”. “Ara podem abordar la modificació” perquè “tenim diners a la caixa que podrien ajudar a fer el trànsit cap a un possible canvi de model”. En canvi, alerta que si el canvi s’intenta amb el fons esgotat “no hi haurà coixí”.
Canvi de model
Cinca també remarca que la transformació del sistema requerirà prudència i períodes d’adaptació “molt llargs”. “Podria ser, fins i tot, de vint anys”, amb l’objectiu que “l’impacte del canvi de model per aquells que ja fa molts anys que cotitzen sigui el menor possible”. Com a exemple, explica que “l’increment de l’edat de jubilació no seria d’un dia per l’altre. Si una persona ja té 64 anys i li falta un per jubilar-se no li diran: ‘mira, noi, mala sort, ara t’has de jubilar als 67’”.
El més habitual, segons detalla, seria que a aquesta persona li “toca treballar 15 dies més”, mentre que “al que en té 62 li diguin de treballar tres mesos més, el de 60 un any més i el de 50 dos anys més”. “Ha de ser progressiu”, perquè és una reforma amb “un impacte molt gran en la vida de la gent”.
Pel que fa al cost de la transició, Cinca admet que “això és una cosa absolutament especulativa”, ja que fins que “no sapiguem la reforma” no es podran “projectar els números”.
Doncs que retaillin de la teva pensió Cinca i dels altres del club que segur que les vostres de pensions seran de uns quants MILS DE EUROS
Baby Boomers en risc.
Senyor Cinca,
D’entrada, el primer que ens hauríem de preguntar és: on han anat a parar tants milions, quan resulta que la generació dels baby boomers és la que va viure els millors anys econòmics i pràcticament tots han cotitzat entre 35 i 45 anys?
Parlem d’una generació que va treballar en els anys de màxim creixement del país.
Que han desaparegut uns quants milions, això ja ho sabem. Però… i la resta?
On són els diners cotitzats durant dècades de bonança econòmica?
Per un altre costat, vostès no poden posar tothom al mateix sac. Els que avui tenim 60 anys (i ni un dia més) ens hem guanyat la jubilació de sobres. Quan dic tots, és tots. Uns hauran cotitzat per salaris més alts i altres per salaris més baixos, però tots hem complert amb el sistema.
No es poden canviar les regles del joc a una generació que, molts com jo, amb 13, 14, 15 o 16 anys ja estàvem treballant.
Això seria robar-nos la mínima tranquil·litat dels anys que ens queden.
Si volen canviar les regles, facin-ho amb els que avui tenen 30 o 40 anys. Però no amb nosaltres, que ja hem donat tot el que havíem de donar.
Si avui a la CASS no hi ha prou diners per pagar les pensions dels baby boomers, això és conseqüència d’una mala gestió dels recursos acumulats durant dècades. Durant anys, els milions entraven a cabassos. I, en canvi, ningú no va blindar el sistema amb visió de futur.
I hi ha una qüestió encara més greu:
Per què no han volgut mai limitar pensions de molts milers d’euros?
Per què alguns continuen cobrant quantitats desorbitades mentre d’altres han de sobreviure amb 300 euros al mes?
Això no és només una xifra.
És una qüestió de dignitat.
Mantenir pensions altíssimes mentre hi ha padrins que malviuen és indignant, indecent i políticament irresponsable.
Si realment volen parlar de sostenibilitat, comencin per aquí.
Comencin per posar límits a l’excés abans de retallar la base.
Senyor Cinca,
Al país no li calen milers d’immigrants sense qualificació per pagar pensions. Omplir el país d’economia precària és perpetuar un model de subsistència.
El que ens cal és immigració altament qualificada, talent que cotitzi alt i generi valor real. Amb una tercera part del volum actual, però amb salaris elevats, la CASS respiraria.
Comencin a canviar el xip.
L’economia massiva de baixa qualificació no és futur, és dependència.
Això no pot representar més d’un 10 o 15% del model econòmic, però no pot ser la columna vertebral del país.
Potser el que ens cal són polítics amb visió d’Estat i no només de legislatura.
Perquè el problema no és que faltin diners.
El problema és com s’han gestionat i a qui s’ha protegit.
BLINDANT SEMPRE LO VOSTRE.
Tu no tens cap dret de voler canviar les regles del joc a gent que avui ja té 60 anys, si vols canviar ho fas amb gent de 50 anys cap a baix però NO AMB GENT QUE JA TE 60 ANYS I PORTEN 40 O 45 ANYS COTITZATS A LA CASS. Tots aquets de 60 anys ja han cotitzat el que es tenia de cotitzar i COMPLERT DE SOBRE, NO ES POT DIR EL MATEIX DE LA CASS QUAN S’HAN PERDUT MOLTS MILIONS ( ELS NOSTRES MILIONS) I NINGÚ A PAGAT NI AMB PRESÓ NI AMB UN TRIST EMBARG DE LA SEVA BUTXACA, JA ESTA BE QUE AQUI NO TINGUI EL PAIS UNA LLEI DE RESPONSABILITAT POLITICA, COM JA ESTA BE DE VOLER RETALLAR ALS QUE PORTEN TOTA UNA VIDA COTITZAN I NO TE DIGNIS A DIR QUE AQUESTES PENSIONS DE MILS DE EUROS REGALADES S’HA DE POSAR UN TOPE, D’AIXÒ NO EN DIUS? CARA DURA, COM SEMPRE BLINDANT ELS VOSTRES INTERESSOS