El cap de Govern, Xavier Espot, ha protagonitzat una trobada històrica aquest dissabte amb la màxima dirigent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva. Es tracta de la primera visita oficial de la líder de l’organisme des de l’adhesió d’Andorra l’any 2020.
En aquest sentit, Georgieva ha lloat la solidesa institucional del Principat i la millora en les estadístiques macroeconòmiques de l’estat. Així mateix, ha certificat que l’economia del país ha entrat en una fase de pràctica plena ocupació al mercat laboral.
Un creixement econòmic que triplica la mitjana europea
D’alta banda, les dades macroeconòmiques del darrer exercici validat consoliden el dinamisme del teixit empresarial andorrà respecte a l’entorn continental. Durant el 2025, el PIB nacional ha crescut un 3,9%, superant el testimonial 1,6% registrat de mitjana a la Unió Europea.
Així mateix, la gestió pressupostària s’ha traduït en un superàvit del 2,54% i en una reducció històrica de l’endeutament públic, que baixa fins al 29,4% del PIB. Durant la cimera també s’ha abordat la problemàtica de l’habitatge i el pla d’inversió en pisos assequibles.
L’acord d’associació amb Europa com a motor de futur
D’una altra banda, les relacions estratègiques amb el teixit comunitari han centrat bona part de les converses d’alta política comercial. Segons l’FMI, el futur acord d’associació esdevindrà una palanca clau per obrir les portes del mercat únic europeu a les empreses d’Andorra.
Finalment, l’agenda de treball ha inclòs reunions tècniques amb els ministres Conxita Marsol i Ramon Lladós, a més de trobades amb l’AFA i els agents econòmics. Les sessions han servit per reforçar l’homologació i la competitivitat internacional del sistema financer.
No és clar si aquests elogis responen a una anàlisi profunda dels números o simplement a una lectura superficial d’un creixement que pot ser enganyós.
Perquè quan la construcció s’aturi, si és que s’atura, potser no quedarà absolutament res que sostingui una economia sòlida.
El problema d’aquest tipus de “felicitacions” o discursos triomfalistes és que sovint es basen en INDICADORS A CURT TERMINI: creixement del PIB, entrada de capital, moviment immobiliari o expansió del sector de la construcció. Això pot donar una imatge molt positiva en un moment concret, però no vol dir que sigui una economia equilibrada.
Si una gran part del creixement depèn de la construcció i de fluxos externs (inversors, especulació immobiliària, mà d’obra temporal), el risc és clar: NO ÉS UNA ECONOMIA DIVERSIFICADA, SINÓ UNA ECONOMIA DEPENDENT D’UN SOL MOTOR.
I quan aquest motor s’atura —per saturació del mercat, per canvis fiscals externs o per simple cicle econòmic— el sistema queda exposat. No hi ha teixit industrial fort, ni innovació suficient, ni sectors productius alternatius que compensin la caiguda.
Per això aquest dubte és legítim: UN INDICADOR POSITIU AVUI NO GARANTEIX SOSTENIBILITAT DEMÀ. I menys encara si el creixement no es tradueix en millora real del poder adquisitiu, accés a l’habitatge o estabilitat laboral per la població resident.
En realitat, el que es veu és un model molt concentrat, amb molt soroll de creixement però poca base estructural. I això genera una pregunta incòmoda: què queda quan s’apaga la màquina?
Un SOUFFLÉ DE XIFRES BONIQUES… PERÒ BUIDE DE CONTINGUT REAL.
ELS NÚMEROS NO SUBSTITUEIXEN LA REALITAT DEL CARRER.