Víctor Gómez és catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i col·labora des de fa temps amb diferents agents d’Andorra en els processos de reforma del Codi penal. Ha elaborat dictàmens pel Govern, grups parlamentaris i l’Empresa Familiar Andorrana (EFA). En el context de l’actual reforma del Codi penal, analitza l’impacte que els canvis legislatius poden tenir en el teixit empresarial del país, especialment pel que fa a la responsabilitat penal de les persones jurídiques i al delicte de corrupció entre particulars. Aquesta setmana ha impartit un col·loqui adreçat als empresaris de l’EFA per analitzar les principals novetats de la reforma del Codi penal i les seves implicacions per a l’activitat empresarial.
– Què els hi pot interessar als empresaris?
Se m’ha demanat en concret parlar de dos temes particularment vinculats amb l’activitat econòmica i en particular l’activitat empresarial, que són la responsabilitat penal de les persones jurídiques i el delicte de corrupció entre particulars. Aquests dos àmbits són nous al Codi penal andorrà. Fins ara no existia la possibilitat d’imposar una pena a una persona jurídica i en l’àmbit dels delictes de corrupció només existien els delictes de corrupció pública, però els delictes de corrupció privada o corrupció entre particulars són nous igualment.
– Quins són els principals canvis que introdueix la reforma del Codi penal?
La reforma és bastant integral de la mateixa forma que passa normalment quan s’emprèn una reforma al Codi penal, parlo de l’experiència espanyola que és la que conec més. S’acaba reformant pràcticament una tercera part del Codi penal i quan es reformen tants articles pràcticament s’acaba tocant tot. I això és exactament el que passa en aquesta reforma del Codi penal andorrà. Abasta molt particularment els delictes econòmics i socioeconòmics, però pràcticament et diria que tots els grups de delictes del Codi penal, des dels delictes contra les persones passant pels delictes econòmics ja referits i acabant pels delictes superindividuals contra la salut pública, seguretat col·lectiva, etc.
– La reforma pot afectar a l’empresa familiar?
La responsabilitat penal de les persones jurídiques i la corrupció entre particulars són dos temes dels quals més poden afectar l’activitat empresarial. El primer perquè hi ha un bon grapat de delictes que podrien generar responsabilitat, no només individual de l’administrador, el representant legal o qui correspongui de la persona jurídica, sinó de la mateixa corporació, un procediment seguit contra la corporació i possibilitat de pena finalment imposable a la corporació. Això és un punt a part del Codi penal andorrà perquè el Codi penal partia i continua partint del principi de personalitat de les penes. Les penes només es poden imposar a persones físiques, però ara hi ha tot un apartat dedicat a la persona jurídica. És normal que l’empresari vulgui saber en què consisteix aquesta responsabilitat i sobretot què pot fer per evitar-la.
– I el de la corrupció entre particulars?
El bloc de la corrupció entre particulars és un bloc molt controvertit. A Espanya es va incorporar el Codi penal el 2010 i des de llavors encara es discuteix. Ara que arriba això aquí a Andorra, el cas que segurament s’acabarà perseguint serà el cas de la puntada cap endarrere. És el típic cas en què l’encarregat de contractació d’esdeveniments i de prestació de serveis pot contractar perfectament un servei a preu de mercat i un servei correcte, però a canvi, emportant-se una comissió. Llavors la gran pregunta que ens hem fet sempre és si aquesta comissió perjudica, d’una banda, la seva pròpia empresa i d’una altra la competència.
– Perjudicarà?
Jo diria que condicionarà molt directament l’activitat d’alguns professionals. Per exemple, quan això es va plantejar a Espanya, les persones que es dedicaven professionalment a la gestió i administració de les finques ens van fer preguntes relatives a proveïdors. Quan resulta que en una finca em demanen sol·licitar tres pressupostos pel manteniment de l’ascensor i jo en demano tres, però en destaco un perquè és el que a mi em garanteix la comissió, si aquest servei és el millor que puc oferir als clients i el preu és perfectament de mercat, que jo em porti una comissió seria delictiu? Quan nosaltres vam començar a fer dictàmens sobre això i vam contestar que sí, va haver-hi administradors de finques que van deixar de dedicar-s’hi perquè una part molt important del seu negociat eren aquestes comissions.
– Les empreses hauran de prendre algunes mesures?
Sí, la gran mesura que es pot prendre és l’elaboració d’un model de prevenció de delictes. Sí que és veritat que la legislació andorrana, igual que passa amb l’espanyola, segurament està pensada per grans empreses perquè demana tot un patracol de coses i això és difícilment assumible per una petita empresa. Si el teixit empresarial andorrà està conformat sobretot per petita empresa, es pot trobar una mica amb la sensació que la solució que li aporta el Codi penal és una solució difícilment assumible, tant en termes econòmics com en termes de govern corporatiu perquè li implicarà canviar pràcticament tot l’organigrama. Llavors és una solució que està prevista al Codi penal i que s’ha de veure fins a quin punt es fa més o menys popular, més o menys efectiva i si és assumida o no per l’empresariat.
– I…
Després el recorregut que això tindrà a la pràctica s’haurà de veure perquè per exemple a Espanya ho tenim en vigor des de fa 16 anys, però pràcticament no hi ha jurisprudència sobre si una empresa que té un model, el model és eficaç o no és eficaç, pràcticament no n’hi ha encara. O sigui que això aquí a Andorra també trigarà temps a comprovar-se.
– Una de les conseqüències de la reforma podria ser un augment de la burocràcia per les empreses?
Sí perquè l’elaboració de models de prevenció de delictes té una part important de burocràcia. S’ha de fer un informe d’avaluació de riscos, després s’ha de fer la tira de protocols, s’ha de fer un sistema de gestió financera dins del model de prevenció de delictes, s’ha d’articular un canal de denúncies i s’ha de preparar l’empresa per fer investigacions internes. L’empresa ha de tenir un sistema disciplinari propi i després ha d’incorporar un model de verificació de millora del mateix model de prevenció de delictes. En termes documentals i en termes de gestió administrativa segurament sí.
– La reforma podria ser una oportunitat per les empreses?
Sí, aquesta reforma, exactament igual que ha passat a Espanya i ha passat arreu on s’ha incorporat tant la responsabilitat per a persones jurídiques com els models de prevenció de delictes, parteix de la premissa que l’Estat no pot arribar a tot. Amb delinqüència econòmica, se sap que quan passa alguna cosa en una empresa pot no ser fàcil depurar la responsabilitat individual. No necessàriament perquè l’empresa amagui coses, sinó per la mateixa estructura. Llavors, això que passa habitualment, d’alguna forma l’Estat ho reconeix i no és que es desvinculi, però sí que li diu a l’empresa: si no t’organitzes correctament, puc anar no només contra la persona física que ha comès el delicte si arribo a saber qui és, sinó també contra tu com a persona jurídica.
– I…
D’alguna forma s’autoresponsabilitza l’empresa del correcte funcionament de la seva activitat. L’estímul positiu és que és una forma d’estimular el correcte desenvolupament de l’activitat empresarial i la correcta organització de l’empresa. Posats a mirar-ho de forma positiva, podríem dir que sí, que és una manera d’intentar obligar a l’empresa, a través de l’amenaça penal, a fer les coses ben fetes.
