Crida a la ciutadania d’Andorra per manifestar-se per l’habitatge a la Seu

La Coordinadora per l’Habitatge Digne d’Andorra ha estat un dels col·lectius que ha participat en els diferents debats que s’han donat al llarg de la tardor per definir les demandes. Segons afirmen “no volem demanar la carta als reis mags, les demandes presentades són legítimes, realistes i realitzables, cal més voluntat política i menys maquillatge”.

Destaquen que “no demanen a l’aire”, assenyalen al Govern d’Andorra i als Ajuntaments del Pirineu Català com a interlocutors principals d’aquestes demandes, però també als Comuns d’Andorra, a la Generalitat Catalana i al Govern d’Espanya. Tot i que la pressió a aquests dos últims “s’ha de realitzar en conjunt amb la resta del moviment per l’habitatge de Catalunya i Espanya”.

Les aportacions de la Coordinadora parteixen del debat i anàlisi feta per la llei Òmnibus, ja que, afirmen, “ens hi va permetre aprofundir en com volíem garantir el dret a l’habitatge digne a Andorra, que és limitant i posant setge als especuladors”.

D’aquesta manera, al desenvolupament de les mesures es poden observar diverses referències al projecte de Llei Òmnibus, exigint que els habitatges buits i els turístics que es mobilitzin acabin realment al parc de lloguer assequible, perseguint les trampes legals per evitar-ho.

També destaca la demanda del Registre de la Propietat per tal de conèixer “quins són els grans tenidors i especuladors del país que controlen el preu de l’habitatge”. A més, reclamen fer de l’Institut Nacional d’Habitatge (INH) “una eina útil per protegir les classes populars davant de trampes i abusos”.

Com a particularitat, una de les demandes exigeix un Conveni de Cooperació Transfronterer contra l’especulació i pel dret a l’habitatge, entre el Govern d’Andorra i els Ajuntaments del Pirineu. Segons afirmen “aquesta eina compta amb precedents històrics com el Conveni de Madrid, el dels Alps o el de Benelux, i hauria de servir per evitar la falta de cooperació entre administracions que acabin per fer inoperant les polítiques d’habitatge”.

En total, s’han presentat 10 demandes, destacant tres d’elles com a urgents, enfocades en la regulació efectiva del lloguer, en la limitació dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i en l’aturada immediata de tots els desnonaments sense habitatge alternatiu digne i assequible.

Com indiquen des de la Coordinadora, “cal diferenciar allò que és urgent d’allò que és important, però que pot ser aplicat a mitjà i llarg termini”. Tot i que destaquen que, de les tres, a Andorra, la més urgent seria la regulació efectiva del preu i contractes de lloguer.

Encara que el conjunt del Pirineu presenta una mateixa realitat territorial, “l’especulació afecta de manera diferent a cada comarca del Pirineu i, especialment, a Andorra”. Per això, consideren essencial que “cada territori pugui debatre com aprofundir, desenvolupar i concretar les demandes a la seva realitat”.

En aquest sentit, la Coordinadora ja ha deixat clar que la Llei Òmnibus està a punt d’aprovar-se i que “passat el 6 de desembre tindrà lloc una nova assemblea oberta, orientada a decidir què cal exigir i les accions que hauran de donar-se per assolir les demandes”.

Fan una crida a tota la ciutadania d’Andorra a anar-hi a la manifestació a la Seu d’Urgell donat que “els especuladors que juguen amb la nostra vida a Andorra, són els que ho fan a la resta del Pirineu, com ja es demostra amb l’increment de preus del lloguer a la Seu d’Urgell”.

Com diuen, “la presència de la ciutadania andorrana en aquesta manifestació ha d’enviar un missatge clar a la patronal immobiliària i al Govern d’Andorra: volem viure al nostre país”. Per aquesta raó, el lema que han elegit per mobilitzar a la ciutadania és el de “per no viure a la Seu, anem a la Seu”, seguint un dels principals reclams de fa un any a les massives manifestacions de la tardor.

Finalment, demanen a la ciutadania que estigui atenta a les seves xarxes socials, ja que, “conscients de la dificultat de la mobilitat al pont de la Puríssima”, estan valorant disposar d’un autobús per aquelles persones que troben dificultats per baixar amb transport privat.