“Això és una agonia, un desastre. Tinc una llista d’espera d’entre 30 i 40 persones que busquen un pis de lloguer a la Seu. Aquí hi ha l’INEFC i ens truquen mares desesperades intentant trobar allotjament per als seus fills. No els puc oferir res“. Amb aquestes paraules descriu la situació Lourdes Rodríguez, de Finques Planes, que assegura que la pressió sobre el mercat immobiliari de l’Alt Urgell no deixa de créixer.
L’últim contracte que han formalitzat, explica, no ha estat ni tan sols a la Seu d’Urgell, sinó a Organyà: un pis de dues habitacions, sense plaça d’aparcament, per 700 euros mensuals, destinat a una família que inicialment buscava habitatge a la capital alturgellenca. Segons Rodríguez, la comarca mai no havia disposat d’una oferta abundant de pisos, però la demanda procedent d’Andorra ha acabat de tensionar un mercat que ja era molt limitat.
La pressió immobiliària s’estén per la comarca
Aquest fenomen, segons recull La Vanguàrdia, ja no afecta només la Seu d’Urgell, sinó també municipis com Montferrer i Castellbò o Organyà. A la demanda de persones immigrades amb menys recursos econòmics s’hi afegeix la de gent d’Andorra que busca habitatges més assequibles i ciutadans que compren una segona residència per a la jubilació.
Davant la manca d’oferta, moltes famílies opten per compartir pis o traslladar-se a poblacions més allunyades. També és cada vegada més habitual que empreses del sector de la construcció lloguin habitatges de grans dimensions per allotjar-hi els seus treballadors.
El cost de viure a Andorra expulsa famílies
Aquest encariment de l’habitatge al Principat té una repercussió directa sobre l’Alt Urgell, on trobar un pis de lloguer s’ha convertit en una tasca cada vegada més complicada.
Una família catalana resident a Ordino, que prefereix mantenir l’anonimat, explica que aquest 2026 havia de renovar el contracte del seu habitatge de 90 metres quadrats, pel qual pagava 1.100 euros mensuals. “El propietari ens va donar dues opcions: comprar el pis per 600.000 euros o pagar 2.200 euros de lloguer. Vam estar a punt de tornar a Barcelona, però després de buscar molt hem trobat un apartament als afores per 1.400 euros. L’augment dels preus en els últims anys ha estat desmesurat”, relaten.
Els municipis reclamen solucions
Diversos responsables polítics de la comarca, que prefereixen no pronunciar-se públicament per la sensibilitat del debat, consideren que la combinació entre l’elevat cost de l’habitatge i la necessitat de mà d’obra a Andorra ha comportat una “externalització dels costos socials d’aquest col·lectiu cap a l’Alt Urgell”.
“Els falsos fronterers han disminuït, però la pressió sobre l’habitatge a la Seu continua”
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha assegurat aquest divendres que la situació derivada de l’arribada de falsos fronterers...
Qui sí que ho expressa obertament és Josefina Lladós (Junts), presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d’Urgellet. Segons afirma, “l’impacte que exerceix Andorra s’ha estès a altres municipis i ara ja arriba fins al centre de la comarca, fins a Organyà”.
Lladós adverteix que “Al meu poble ja pràcticament no es troba cap habitatge de lloguer i els pisos que costaven entre 300 i 400 euros han duplicat el preu. El problema és que, excepte a Oliana, a la resta de l’Alt Urgell no hi ha sòl públic per construir habitatge social”.
Li podem agraïr als vostres amics de DA.
Jo tinc una casa a la venda a Aravell. Per si és veritat això de l’escassedat que dieu.
Veig que tot són queixes, però no parlen del dinamisme econòmic que aporta Andorra, no parlen de les més 1.500 persones de la comarca de la Seu d’Urgell que venen a treballar cada dia a Andorra i de les famílies que en depenen. Quan va ser la crisi de 2010 i després del covid, les paraules dels polítics de la Seu d’Urgell, tot eren bones paraules i cooperació, que si estem units, etc…
Com canvia la perspectiva de les coses!
Que’n fa de anys que La Seu viu gracies a Andorra….