Andorra i San Marino s’enfronten a un panorama econòmic desafiat pel nou context internacional, marcat per l’aplicació d’aranzels a les exportacions. En un context global on les tensions comercials s’intensifiquen, els aranzels imposats per part dels Estats Units han tingut un impacte directe sobre diversos sectors, i els microestats no son una excepció. El tipus d’aranzel actual sobre les exportacions d’Andorra i San Marino a territori nord-americà és del 10%, un percentatge relativament baix en comparació amb el 20% que es cobra a la Unió Europea, el principal mercat de referència per al petit país.
El primer Congrés Estatal de San Marino, presidit pels Capitanes Regentes Denise Bronzetti i Italo Righi, va dedicar part de la seva agenda a analitzar els efectes d’aquests aranzels. Després de l’audiència a la Cambra, el ministre de l’Indústria, Rossano Fabbri, va destacar la importància de preservar l’economia local, subratllant que el 36% del producte interior brut (PIB) de San Marino prové de la indústria manufacturera. “És essencial defensar la nostra economia real i sana“, va declarar Fabbri.
Segons Fabbri, San Marino és un país petit amb un mercat limitat, però “per a nosaltres, la UE és el nostre principal mercat d’exportació“. El ministre va subratllar que el país no permetrà que es faci un ús indegut de la seva situació geogràfica o fiscal per eludir els aranzels, tot i que va assenyalar que seria difícil que San Marino actués com un “bypass” per a altres països, ja que molts dels productes afectats per l’aranzel no es poden produir al país.
A més, el ministre d’Afers Exteriors, Luca Beccari, va afegir que el govern està estudiant diverses vies per evitar les conseqüències negatives d’aquestes taxes, inclòs l’acord d’associació amb la Unió Europea.
No obstant això, va destacar que l’objectiu d’aquest acord no és simplement afavorir l’economia sanmarinesa, sinó també establir un diàleg constructiu amb les parts implicades per entendre millor les expectatives i les motivacions de tots els actors involucrats.
En aquest sentit, experts en fiscalitat internacional assenyalen que empreses espanyoles i italianes han mostrat interès en utilitzar Andorra i San Marino com a base per a les seves exportacions als Estats Units. No obstant això, encara queden dubtes sobre la possibilitat que els productes originaris de San Marino, com els pernils o el cava fabricats a Espanya, puguin ser reclassificats a la duana nord-americana com a productes espanyols, i per tant, subjectes al 20% d’aranzel.
La qüestió és especialment rellevant per a aquelles empreses que depenen de les exportacions als Estats Units, ja que un aranzel del 20% podria fer-les menys competitives en el mercat nord-americà. Així, el govern de San Marino treballa per comprendre com poden influir aquests canvis en l’acord d’associació amb la Unió Europea i si una eventual signatura pot afectar l’aplicació dels aranzels.
Aquesta situació també es complementa amb altres qüestions internacionals que ocupen l’agenda política de San Marino, com el Congrés Estatal que va posar de manifest la voluntat política de la majoria i l’oposició per avançar en les relacions internacionals i el futur del país. En paral·lel, es van abordar altres qüestions polítiques internes, com la baixa natalitat i els plans de futur en matèria d’educació i cultura, amb l’objectiu d’aconseguir una resposta sistèmica davant els reptes socials i econòmics del país.
Perque la garrotada acabaria arribant. Qui vulgui exportar des de Andorra o qualsevol altre pais amb menys aranzels que ho fabriqui in situ.