La justícia francesa ha condemnat Marine Le Pen, líder de l’extrema dreta i presidenta de Reagrupament Nacional (RN), per un cas de malversació de fons públics en el qual també estan implicats vuit eurodiputats del seu partit. Le Pen ha estat sentenciada a cinc anys d’inhabilitació immediata, quatre anys de presó i una multa de 100.000 euros, fet que la deixa automàticament fora de la cursa presidencial per a les eleccions del 2027.
Un esquema de corrupció a gran escala
Segons el tribunal, Le Pen i altres dirigents del partit van organitzar un “sistema d’apropiació indeguda” per desviar 2,9 milions d’euros dels fons del Parlament Europeu destinats a pagar assistents parlamentaris. En realitat, aquests treballadors exercien funcions pel partit a França i no per als eurodiputats a Brussel·les. En el cas també han estat condemnats dotze assistents, acusats de signar contractes ficticis.
El frau, que es va allargar des del 2004 fins al 2017, va suposar un perjudici econòmic per a la Unió Europea de 6,8 milions d’euros, segons els càlculs del Parlament Europeu.
Conseqüències polítiques i judicials
Tot i la gravetat de la condemna, Marine Le Pen no està obligada a deixar el seu càrrec de diputada i podrà recórrer la sentència. No obstant això, la inhabilitació serà immediata i efectiva mentre es tramiti el recurs.
La política ultradretana va abandonar el tribunal abans de conèixer la condemna i no ha fet declaracions. En canvi, el president de RN, Jordan Bardella, ha denunciat el que considera un atac contra el seu partit: “Avui no només condemnen Marine Le Pen de manera injusta: és la democràcia francesa la que està sent executada”.
El partit d’extrema dreta ha estat condemnat a pagar una multa de dos milions d’euros, mentre que el tribunal ha suspès la pena d’inhabilitació de Louis Aliot, actual alcalde de Perpinyà, per “preservar la voluntat dels votants”.
Reaccions internacionals
El cas ha generat reaccions tant a França com a escala internacional. La formació d’esquerres França Insubmisa ha criticat la inhabilitació immediata de Le Pen, però ha assegurat que continuarà combatent la seva ideologia “a les urnes i als carrers”.
A l’estranger, els seus aliats polítics han mostrat el seu suport. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha publicat un missatge a les xarxes socials dient “Je suis Marine”, mentre que el viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, ha denunciat el que considera una “declaració de guerra de Brussel·les”.
Per la seva banda, Rússia també ha aprofitat la condemna per criticar Europa. El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, ha afirmat que “cada vegada més capitals europees estan violant les normes democràtiques”, tot i que a Rússia el president Vladímir Putin porta 25 anys al poder sense oposició real.
Amb aquesta condemna, Marine Le Pen veu truncada la seva aspiració de tornar a disputar la presidència de França, mentre el seu partit haurà de reconfigurar la seva estratègia per a les eleccions del 2027.
Lo de Russia és per pixar…millor que callin jaja