El Govern pràcticament ha esborrat del mapa la inversió estrangera destinada a construir promocions immobiliàries a Andorra. Les xifres mostren un canvi radical en només tres anys: els 91,9 milions d’euros d’inversió estrangera formalitzada en promocions immobiliàries l’any 2022 s’han convertit en només 459.000 euros el 2025.
La caiguda és del 99,5%.
Dit d’una altra manera, per cada 200 euros que el capital estranger invertia en promocions immobiliàries el 2022, tres anys després n’inverteix aproximadament un.
Les dades evidencien fins a quin punt les mesures adoptades durant els darrers anys per limitar la inversió immobiliària procedent de l’exterior han canviat completament el panorama del sector.
El Govern de Xavier Espot va decidir intervenir davant l’escalada dels preus de l’habitatge i la preocupació creixent perquè una part important de la demanda immobiliària procedia de fora del país.
L’objectiu, segons recull LaVanguàrdia, era reduir la pressió especulativa i evitar que el capital estranger continués contribuint a encarir un mercat al qual una part cada vegada més important dels residents tenia dificultats per accedir.
De gairebé 92 milions a menys de mig milió
El resultat sobre la inversió destinada a promocions immobiliàries és contundent.
L’any 2022, els inversors estrangers havien formalitzat 91,9 milions d’euros en aquest tipus d’operacions.
El 2025, la xifra queda reduïda a 459.000 euros.
No es tracta, per tant, d’una simple moderació de la inversió ni d’un descens conjuntural. Pràcticament ha desaparegut una de les vies de capital que durant els anys anteriors havia contribuït a finançar la construcció de nous habitatges.
La paradoxa és que aquesta desaparició arriba precisament quan Andorra continua patint una greu falta d’habitatge disponible, especialment de pisos a preus assumibles per als salaris del país.
El Govern va posar el fre a la inversió immobiliària
El canvi no es pot separar de les decisions adoptades per l’Executiu per limitar l’entrada de capital estranger al mercat immobiliari.
Després d’anys d’obertura, el Govern va començar a introduir restriccions i fiscalitat específica amb l’objectiu de reduir la pressió sobre l’habitatge.
El 2024 va entrar en vigor l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, amb tipus que augmenten en funció del volum de l’operació i que poden arribar al 10% en determinades inversions.
La normativa també va introduir mecanismes per incentivar que el capital es dirigís cap al lloguer assequible, amb bonificacions vinculades al destí dels habitatges.
El plantejament polític era clar: si la inversió estrangera havia contribuït a disparar els preus, calia limitar-la i orientar-la cap a projectes amb retorn social per al país.
Marsol diu que volen reorientar la inversió estrangera a projectes estratègics, no reduir-la
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat les noves polítiques d'inversió estrangera impulsades pel Govern....
Tres anys després dels 91,9 milions del 2022, les dades mostren fins a quin punt el capital destinat a noves promocions ha reaccionat.
Menys inversió, però també menys pisos nous
Aquí apareix, però, l’altra cara del debat.
Frenar la inversió estrangera pot reduir la pressió compradora sobre els immobles existents, però frenar el capital destinat específicament a promocions també significa perdre diners que servien per construir habitatges nous.
I aquesta diferència és fonamental.
No és el mateix un inversor estranger que compra un pis ja construït que una inversió destinada a aixecar una promoció que incorpora nous habitatges al mercat.
En un país amb problemes d’oferta, reduir pràcticament a zero aquesta segona modalitat planteja inevitablement la pregunta de si les restriccions poden acabar produint un efecte contrari al perseguit: menys capital, menys construcció i, per tant, menys oferta disponible.
El sector immobiliari ha advertit repetidament que restringir excessivament la inversió pot reduir l’oferta futura i acabar mantenint la pressió sobre els preus.
L’Estat intenta ocupar l’espai que deixa el privat
Mentrestant, el Govern ha hagut d’incrementar enormement la seva intervenció directa en habitatge.
Des del 2023, l’Executiu ha impulsat la compra, rehabilitació i construcció d’immobles destinats al parc públic de lloguer assequible, amb una inversió acumulada que s’ha situat al voltant dels 143 milions d’euros.
Es produeix així un canvi substancial en el model.
D’una banda, s’ha reduït dràsticament l’entrada de capital estranger destinat a construir promocions. De l’altra, l’Administració està destinant quantitats extraordinàries de diners públics a intentar incrementar l’oferta d’habitatge assequible.
La qüestió és si aquesta substitució serà suficient.
Una caiguda del 99,5% que obre el debat
El Govern pot defensar que les restriccions han funcionat perquè han frenat una inversió estrangera que considerava excessiva i perjudicial per a l’accés a l’habitatge.
Baró denuncia el fracàs de les mesures de Govern per frenar la inversió estrangera immobiliària
El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, ha formulat una pregunta oral al Govern. L'acció respon a l'increment de...
El Govern esborra d’Andorra la inversió estrangera per construir pisos: cau un 99,5%
El Govern pràcticament ha esborrat del mapa la inversió estrangera destinada a construir promocions immobiliàries a Andorra. Les xifres mostren...
El caos a Espanya i França amenaça d’escombrar el centre polític a Andorra
El futur polític d’Andorra no es decidirà només a Andorra. Som un microestat i vivim inevitablement amb un ull posat...
Caldea tindrà hotel propi a la torre en un mes i mig i ja té la plantilla
Caldea està a punt d’estrenar una de les transformacions més importants de la seva història. D’aquí a aproximadament un mes...
Però les mateixes dades obren una altra pregunta inevitable: fins a quin punt es pot eliminar el capital estranger de la promoció immobiliària sense reduir també la construcció de nous pisos?
Passar de 91,9 milions a 459.000 euros en només tres anys no és una correcció.
És pràcticament una desaparició.
I enmig de la pitjor crisi residencial de les darreres dècades, Andorra haurà de comprovar ara si haver tancat l’aixeta a la inversió estrangera destinada a promocions ajuda realment a resoldre el problema de l’habitatge o acaba fent encara més escassa l’oferta que es vol abaratir.