Les dades de la darrera Enquesta de coneixements i usos lingüístics, publicades pel Govern i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), han posat damunt la taula un escenari preocupant per al futur de la llengua oficial. Davant d’aquesta radiografia, el principal grup de l’oposició, Concòrdia, ha alertat d’un retrocés profund de l’ús social del català, vinculant directament aquesta tendència amb el model de creixement demogràfic del país.
Segons els resultats fets públics, el percentatge de residents que declaren tenir el català com a llengua habitual de relació ha caigut 7,8 punts percentuals en quatre anys, passant del 63,7% registrat el 2022 al 55,9% actual. Per la seva banda, el castellà s’ha situat molt a prop, aconseguint el 55%, una pèrdua de terreny que es reprodueix de manera transversal en àmbits quotidians com la llar, les relacions d’amistat i l’entorn de treball.
El retrocés del català en l’atenció al públic i la restauració
La formació destaca que aquesta pèrdua de presència social es fa especialment evident en els sectors clau d’atenció al client. En àmbits com la restauració, els grans magatzems i el transport públic, l’atenció exclusivament en castellà supera ja la que es presta només en català.
A més, l’anàlisi comparativa respecte a l’estudi del 2022 posa de manifest una reducció clara dels espais d’atenció exclusiva en català en serveis essencials com els desplaçaments públics i el sector de la restauració, fet que debilita els drets lingüístics dels consumidors.
Un creixement demogràfic qualificat d'”insostenible”
Per a Concòrdia, la degradació de l’ús social de la llengua està profundament connectada amb la pressió demogràfica dels darrers anys. La formació recorda que la població ha experimentat un augment del 12% en només quatre anys, un ritme que consideren totalment inadequat i insostenible per a la cohesió social del Principat.
Davant d’aquesta situació, el partit defensa que les respostes institucionals no es poden limitar a reforçar l’aprenentatge, sinó que exigeixen mesures valentes per moderar el creixement poblacional. En aquesta línia, recorden la proposta de llei presentada el setembre del 2025 per crear un dispositiu d’acollida obligatori per a nouvinguts, una iniciativa que va rebre el criteri desfavorable del Govern en considerar que el marc actual ja cobreix aquesta necessitat a través de programes d’inclusió.
Només dues sancions efectives d’un centenar de queixes
Un altre dels aspectes més crítics assenyalats per la formació és el nul grau de compliment efectiu de la normativa lingüística. Segons les dades aportades, durant el passat 2025 es van registrar prop d’un centenar de queixes per possibles incompliments legals en matèria d’ús del català, de les quals només dues van acabar derivant en una sanció econòmica.
Davant d’aquesta situació de permissivitat, Concòrdia reclama endurir els mecanismes d’inspecció i control, garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia, ampliar l’oferta pública i gratuïta de formació per a adults a totes les parròquies i dotar de pressupost i avaluació real el Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028.