L’elefant s’havia engreixat tant que no és que sigui impossible no veure’l a l’habitació. És que han rebentat les parets. Permetre que el Pas de la Casa fos el centre de contraban, a plena llum del dia, que abasteix el sud de França és simplement suïcida. D’una banda, s’ha permès que el Pas sigui un paradís d’immigrants il·legals provinents de França que han fet del tràfic il·legal de tabac el seu modus vivendi. Campen per on volen i com passen diverses hores a la població encampadana doncs han de matar el temps. Ja se sap. Ara furto un perfum, ara assetjo una dona, ara omplo la muntanya de deixalles per faig vida al ras, ara ratllo un cotxe, ara em barallo… Com són il·legals quan se’ls controla doncs tant els hi fa. No van a la presó perquè els delictes no són prou greus, no paguen multes perquè són insolvents i reincideixen.
Amb el paquet de Marlboro a 13 euros a França i a 3,8 a Andorra si passen una caixa (50 cartons: 500 paquets al dia) per la muntanya el negoci és rodó per a ells i per a les màfies que els financen. El marge són 4.600 euros per passar a França per la muntanya. Com la caixa es va passant en petites quantitats mai hi ha un delicte important de contraban.
Un negoci rodó
Es ven a 8 o 9 euros al mercat negre. O sigui el benefici final és d’uns 2.300 euros per cada caixa a repartir entre l’immigrant i el que el contracta i posa la infraestructura per recollir-lo a l’altra banda de la muntanya i portar el tabac a Tolosa o qualsevol altra ciutat gran del sud de França. I en cada cotxe entren unes quantes caixes.
Govern afortunadament avui ha presentat un pla de xoc contra el contraban. “Modifiquem el Codi Penal per crear un delicte que castigui el fet de fraccionar les compres de tabac al Principat d’Andorra en un termini de 24 hores per anar-les a acumular de l’altre costat de la frontera”, segons ha explicat la ministra d’Interior Ester Molné. I el més important. Es crea una unitat especial de policies i duaners al Pas de la Casa. S’incorporaran 23 policies i 15 duaners.
Problema reputacional i de seguretat
Si Andorra no actua, com ara sembla que ho està fent, el problema a futur és enorme. Fins quan França aguantaria que el seu diminut veí permeti que s’inundi el sud de l’Hexàgon de tabac il·legal. I qui pensi que Andorra és sobirana per fer el que vulgui, suposo que coincidirà en què França també. I, especialment, sense l’acord d’associació que donaria al Principat una espècie de paraigües perquè els pactes amb la UE, com el d’acabar amb l’estructura actual del tabac en trenta anys, donen un coixí de seguretat.
França fins ara s’havia queixat amb la boca petita. Perillós. El previsible canvi de poder al país veí obrirà la porta a polítiques més proteccionistes que ningú sap fins on arribaran. Infinitament millor intentar arreglar el problema des d’Andorra que no pas el vinguin a arreglar els francesos. El pal especial contra el contraban com a mínim mostra que el Principat treballa de forma activa per combatre aquesta xacra.
No cal oblidar que els veïns del Pas també mereixen el mateix nivell de seguretat que la resta del país i amb desenes d’immigrants il·legals actuant de forma gairebé impune no és el millor escenari. La mobilització institucional contra el contraban és el millor camí per garantir-nos el bon veïnatge i evitar futures, i segures, represàlies d’abast incert.