L’anomenada Operació Catalunya tornarà a situar-se al centre del judici contra la família de l’expresident català Jordi Pujol Soley pels diners a Andorra. El pròxim dia 24 està previst que declarin com a testimonis l’excomissari José Manuel Villarejo i quatre policies més vinculats a les actuacions de la coneguda com a policia patriòtica durant el govern de Mariano Rajoy. Els advocats dels Pujol ha aportat a l’Audiència Nacional diverses notes internes atribuïdes a Villarejo, principal investigat en la causa sobre les presumptes clavegueres policials. Els documents, però, presenten contradiccions entre ells.
La documentació prové de la instrucció oberta a Andorra per les suposades coaccions denunciades pels germans Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que asseguren haver estat pressionats perquè facilitessin informació sobre dirigents independentistes, com els Pujol o el president d’ERC, Oriol Junqueras, que mai no va tenir comptes al Principat. En aquest procediment també figuren com a investigats diversos policies que ara declararan com a testimonis, així com l’expresident Rajoy i els seus exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Villarejo va treballar pels Cierco amb un sou de 200.000 euros cada quinze dies com es va saber gràcies als àudios confiscats al mateix Villarejo.
Les notes falses de Villarejo
Entre els papers aportats hi ha quatre notes informatives signades per Villarejo, cap d’elles amb capçalera oficial. En una de posterior, l’excomissari desmenteix la primera i assegura que la va redactar “per instruccions rebudes de la Superioritat” com a “maniobra de distracció” per evitar que es detectessin els veritables responsables d’obtenir dades de la BPA que vinculaven el clan Pujol i de filtrar-les al diari El Mundo. Segons va declarar Higini Cierco a la Batllia l’agost del 2016 va ser Joan Pau Miquel qui va entregar al comissari Marcelino Martín Blas els números de compte i les quantitats que tenien els germans Pujol a BPA.
(Moment de la declaració d’Higini Cierco del 18 d’agost del 2016 explicant l’entrega de les dades dels Pujol a Marcelino Martín Blas per part de Joan Pau Miquel) Versió doblada al castellà.
La referència apunta a la publicació, el juliol del 2014, d’una captura de pantalla amb els comptes andorrans de Marta Ferrusola, esposa de l’expresident, ja difunta, i de quatre dels seus fills. Aquella informació va precipitar la regularització dels fons i la confessió pública de Pujol, que va atribuir l’origen dels diners a una suposada herència del seu pare, Florenci Pujol.
En la primera nota, datada el 4 de juliol del 2014, Villarejo sostenia que, davant les “greus dificultats” per identificar els comptes dels Pujol, convenia “continuar amb els contactes” amb responsables de la BPA per concretar-ne el volum. Arribava a situar els fons en un mínim de 500 milions d’euros, xifra que podia ascendir fins als 1.500 o 1.800 milions si s’hi incloïen suposats recursos indirectes. Era tot fals. En total, tenien poc més de quatre milions. Posteriorment, ell mateix posava en dubte aquestes afirmacions i dirigia acusacions contra l’aleshores cap d’Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, a qui atribuïa el pagament de 500.000 euros amb fons reservats per obtenir informació sobre els Pujol.
Martín-Blas, que també declararà en el judici, va defensar la seva actuació davant la comissió d’investigació del Congrés sobre l’Operació Catalunya. Va negar que una anotació facilitada per l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, s’hagués utilitzat en cap procediment judicial. Segons va explicar, el document —sense data ni signatura— només esmentava que la família Pujol tenia un milió de pessetes a Andorra. “Ha vist aquesta informació en algun mitjà?”, va replicar als diputats per defensar que no havia comès cap delicte. Si Martín Blas hagués acceptat els fets declarats en seu judicial per Higini Cierco hauria reconegut que tant ell com Joan Pau Miquel haurien comès diferents delictes.