El Tribunal Superior ha avalat la decisió de Govern de considerar de responsable d’una falta molt greu a una cap d’estudis de català, adscrita al ministeri d’Educació. Se l’acusava d’una “falta de rendiment manifesta i no justificada que ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei i d’una falta greu per desobediència als caps o superior jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes”. A més, hi havia una carta signada per 14 professors “en la qual es despotricava” de la funcionària.
Es poden diferents exemples de casos problemàtics de la cap d’estudis. Per exemple, “una professora que no podia anar a treballar perquè no funciona la calefacció, i tampoc se li replanifica la feina, això suposa que la gestió dels centres no ho feia correctament”.
Acusacions
Entre les acusacions d’Educació a la cap de català es troben “la pèrdua d’informació, la repetició dels procediments i l’incompliment dels terminis” precisant–se que “no s’han respectat els terminis previstos d’entrega de la Memòria de l’àrea ni per l’elaboració del Projecte de millora del català a les empreses” així com “retards, errors i incompliments múltiples en àmbits tant importants com la planificació estratègica que permet fixar els objectius relacionant-los amb les línies polítiques del Ministeri de Cultura”.
També s’afegia que “com a cap d’estudis ha de gestionar horaris i no ho fa fet, i per tant una altra vegada les companyes han de fer la seva feina, degut al seu incompliment” o que va ser la cap d’Àrea “que va haver de resoldre la part de gestió organitzativa dels cursos (al SAAS) pels neguits que es van generar en el claustre”. També són variats i diversos els correus on es constaten les problemàtiques associades a la forma de treball de la cap d’estudis.
Se l’acusava de múltiples situacions en què no desenvolupava la feina com s’esperava i la Justícia destaca que la funcionària no nega les acusacions, sinó que considera que no són motiu per una falta greu o molt greu.
Declaració de part dels signants
La cap d’estudis al·legava que no es van prendre les declaracions que havia demanat a quatre professors que van firmar la carta. La carta era a l’expedient administratiu, signada per professors adscrits al servei lingüístic, i considerava que les declaracions són necessàries “per contextualitzar com es va redactar aquella carta i si algú dels signataris, com consta, hauria estat pressionat per signar-la”.
La Justícia va avalar la decisió de Govern i va descartar prendre la declaració a quatre professors sobre la carta. La decisió està relacionada amb que la dona ni tan sols va portar la carta al recurs que va perdre en primera instància. La carta ni estava a la documentació que Govern va aportar a la batllia ni tampoc a la que va presentar la dona. Per tant, no era un tema a valorar ja que cap de les parts la va introduir a la causa del recurs contra la falta molt greu.
