Un jubilat resident a Andorra ha de pagar 104.000 € a Hisenda per tenir els “interessos vitals” a Espanya

Un jubilat haurà de pagar 104.138,09 euros a Hisenda per intentar tributar com resident a Andorra mentre que, en realitat, sí que tenia el seu nucli d’interessos econòmics i familiars a Espanya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona la raó al Tribunal Econòmic-administratiu en considerar que el seu “centre d’interessos vitals” va romandre en territori nacional, incomplint el que es preveu en l’article 9 de la Llei de l’IRPF i el Conveni de Doble Imposició amb Andorra.

Tal com recull la sentència, tot comença quan l’oficina d’Hisenda a Lleida li va reclamar a aquest jubilat l’IRPF de l’any 2018. Els inspectors van detectar que no havia fet la declaració de la Renda, malgrat haver tingut ingressos pels quals estava obligat a pagar impostos. L’home va intentar defensar-se dient que s’havia mudat a Andorra a finals de 2017, on va llogar i després va comprar una casa. Però, així i tot, Hisenda va demostrar que tenia habitatge disponible en els dos països i que, en realitat, la seva vida econòmica continuava estant principalment a Espanya.

Deute i sanció

Per això, el Tribunal Econòmic-administratiu Regional de Catalunya (TEAR) va tirar cap enrere les seves al·legacions i li va confirmar que havia de pagar un deute de 60.864,23 euros, al que se sumava una sanció de 43.273,86 euros. L’organisme va assenyalar que, encara que disposava d’un habitatge a Andorra, “no va acreditar tenir interessos econòmics de major importància a Andorra, ni relacions familiars ni personals més estretes amb aquell país”. Davant aquesta negativa, el contribuent va acudir a la via judicial, argumentant que la seva interpretació de la norma era raonable i sol·licitant l’anul·lació de la sanció.

En arribar al Tribunal Superior de Justícia, aquest va donar la raó a Hisenda. El tribunal va explicar que en tenir un habitatge permanent a la seva disposició en tots dos estats, ha d’acudir-se al criteri del “centre d’interessos vitals”, que és el lloc amb el qual una persona manté les seves relacions personals i econòmiques més estretes (com la seva família, patrimoni i ingressos), i s’utilitza com a criteri decisiu per a determinar la seva residència fiscal quan té habitatge en dos països.

Així, la sentència explica que “a Espanya se centren els seus interessos econòmics, els seus negocis, el seu patrimoni i la base dels seus ingressos”, a més de cobrar una pensió de la Seguretat Social de més de 34.000 euros, rescats de plans de pensions per gairebé 120.000 euros i la propietat de quatre immobles a Barcelona i Lleida. A més, el tribunal explica que “els seus familiars més directes, la seva esposa, les seves filles i net resideixen a Espanya”. És més, fins i tot la seva esposa va presentar la declaració d’IRPF a Espanya aquest mateix any.

No va demostrar que residís a Andorra

La clau d’aquesta sentència està en la falta de prova sobre la suposada vida fiscal a Andorra i la claredat dels vincles amb Espanya. El tribunal retreu que “no es nega la residència andorrana, sinó que degui la mateixa prevaler” sense haver demostrat tributació real allí, ja que l’home “es limita a afirmar l’asserció, sense remetre a cap patrimoni probatori”.

Segons la sentència, la conducta del jubilat va ser negligent i sancionable perquè “la totalitat d’elements que determinen la residència fiscal espanyola són coneguts al recurrent” (família i patrimoni), per la qual cosa “l’absència de tributació per la renda mundial, davant qualsevol jurisdicció, no podia escapar a un contribuent molt mínimament diligent”.