La Justícia francesa ha determinat que el 2016 es va assassinar un jove de Nantes a Andorra, tot i que mai s’ha trobat el cadàver que, presumptament, ha d’estar en algun lloc del Principat. Els motius? Gelosia perquè marxava i se sentia insegura en tenir més de 30 anys més que ell. Diners perquè li va buidar els comptes bancaris després de mort. I paranoia. Viu en un món paral·lel on se sent perseguida pels serveis secrets francesos i ha arribat a dir que el jove mort era un agent que la vigilava.
Ichsanna Samba Rukmi Widhyastuti, una australiana d’origen indonesi de 65 anys, ha estat condemnada a 20 anys de reclusió criminal per l’homicidi de Florent Grégoire, un francès de 29 anys desaparegut el 2016 a Andorra. El cos no ha estat mai trobat. Tots dos eren dos rodamons que havien acabat sent amants o parella, tot i la diferència d’edat. La fiscal va explicar que la dona ha condemnat l’ànima del jove a “vagar” per la foscor perquè els familiars no s’han pogut acomiadar i encara que hi ha una condemnada per assassinat sempre quedarà el dubte, per mínim que sigui, de què va passar.
Florent Grégoire, que aleshores tenia 28 anys, feia un viatge per Espanya, treballant a canvi d’allotjament i menjar. El seu recorregut el va portar fins a la pensió Roser d’Escaldes-Engordany, a Andorra, on es va hostatjar abans de desaparèixer. L’últim contacte conegut amb la seva família és del 12 de setembre de 2016, quan va avisar que tornava a França per assistir a un casament. Aquell mateix dia va abandonar l’establiment amb un bitllet de bus cap a Tolosa, però no hi ha proves que arribés a pujar-hi.
Sospites
Pocs dies després, Ichsanna Widhyastuti es va posar en contacte amb els pares del noi. Es va identificar com la seva parella i els va assegurar que ell es trobava bé i que estaven en contacte. Això va provocar que les autoritats andorranes aturessin la recerca. La dona fins i tot va dir que Florent li havia deixat missatges i que, abans de marxar, havia vist sang al bany. No obstant això, la policia francesa va descobrir que els SMS eren falsos: ella mateixa els havia escrit fent-se passar per la víctima, una circumstància que mai ha volgut explicar.
Els investigadors també van trobar al seu telèfon imatges de les targetes de crèdit i documents d’identitat de Florent, fetes dies després de la seva desaparició. A més, els comptes bancaris del jove van ser buidats pocs dies després que se’n perdés la pista: milers d’euros van ser retirats utilitzant les seves dades personals. Per la fiscalia, aquest és el mòbil de l’assassinat. El segon motiu seria la gelosia que patia. Patològica, segons la fiscalia.
Widhyastuti va aconseguir evadir la justícia durant anys marxant del continent europeu. No va ser fins al 2019, a l’aeroport Charles de Gaulle de París, que va ser finalment detinguda. El fet que mai s’hagi localitzat el cos va endarrerir l’obertura del procés judicial, que finalment tindrà lloc aquest 2025. Grégoire, antic enginyer informàtic, s’havia llançat des de feia dos anys al «woofing», una activitat consistent a treballar en granges, sovint biològiques a canvi de casa i menjar.
El jove, descrit com a solitari i “molt independent”, mantenia tanmateix un contacte diari amb la seva família. El 12 de setembre de 2016, havia previst unir-se a Tolosa, després Bretanya per assistir al matrimoni de familiars amics. No arribarà mai a la seva destinació.
Les mentides i les falses pistes
Ràpidament, les sospites es giren cap a Ichsanna Widhyastuti, que s’havia presentat als familiars com la companya del jove. Declarada com “incoherent” i “una mica boja”, va multiplicar les declaracions contradictòries i va crear falsos comptes per enganyar el seu entorn. L’acusada havia escrit, sota una falsa identitat, «el meu col·lega ha rebut un mail de Florent, si us plau deixeu-lo tranquil: és encara viu, és al Regne Unit».
Però la investigació revela importants retirades bancàries operades a compte de Florent després de la seva desaparició. La sexagenària s’inventa que el jove era un agent secret que «treballava per a la DGSE» i que estava «amagat pels serveis secrets francesos», afegint ser ella mateixa un objectiu per la seva data de naixement, el 13 de novembre, dia dels atemptats del Bataclan.
Un “assassinat sense cadàver” però no sense proves
El dossier es basava en un fet rar en matèria criminal: cap cos no ha estat trobat mai. Però per a la fical, aquesta absència no podia esborrar els elements aclaparadors.
“Un assassinat sense cadàvers és rar, però no és extraordinari”, va recordar, citant especialment el judici de Maurice Agnelet o el de Cédric Jubillar.
