Desnonen un ‘pis pastera’ llogat per una empresa per allotjar treballadors

Una empresa tenia llogat un pis on el contracte s’especificava que només podia ser destinat a ell i la seva família. Alertada per les informacions que tenien, el propietari  va fer una inspecció “constatant com el mateix es trobava ocupat per diferents persones, totes elles treballadores de l’empresa. Per aquesta raó, i considerant que l’habitatge tampoc reunia les condicions d’higiene i neteja escaients, la societat arrendadora trametia una carta a la societat arrendatària, comunicant la resolució del contracte d’arrendament, requerint-la perquè deixés lliure i expedita en el termini de 15 dies naturals”. El pis estava llogat per 918 euros al mes i la propietat entenia que era il·legal que s’hagués convertit en un pis ‘pastera’.

Com el pis no va ser retornat, l’afer va acabar als tribunals que van donar la raó al propietari en la petició de desnonament. L’empresa arrendadora es defensava dient que no havia sotsarrendat l’habitatge i que la clàusula de només poder viure el titular del contracte i la família era discriminatòria. Afirmava que no hi ha cap motiu jurídic objectiu per restringir l’ús de l’immoble a una única persona o família. I que també s’estava discriminant per nacionalitat ja que els treballadors eren d’un altre país. La sentència recollia que havia “quedat provat que el pis estava ocupat per diversos treballadors i no per les persones indicades en el contracte. Malgrat que no s’ha provat que hi hagués un sotsarrendament, aquesta circumstància no eximeix l’incompliment, ja que la clàusula vuitena del contracte fixava clarament l’ús personal i familiar com a condició essencial i determinant”.

La Batlle rebutja igualment l’al·legació relativa a una suposada discriminació per raó de nacionalitat, atès que no s’ha provat que la clàusula controvertida tingués aquest propòsit ni aquest efecte. En cap cas, aquesta clàusula es fonamenta en paràmetres basats en criteris personals o socials, com podrien ser l’origen ètnic, el gènere, l’orientació sexual, la religió o qualsevol altra condició personal o social. En segona instància la propietat també ha guanyat el cas.