Prop de 3.000 persones van assistir aquest cap de setmana a Encamp al concert This is Michael, convertint l’espectacle en una de les cites musicals més multitudinàries dels darrers dies al Principat.
El públic va omplir el recinte per veure un dels tributs internacionals més reconeguts dedicats a Michael Jackson, coincidint amb el renovat interès pel cantant arran de l’estrena recent de la pel·lícula sobre la seva vida.
El gran protagonista de la vetllada va ser Lenny Jay, que durant més de 90 minuts va recrear l’univers del rei del pop interpretant alguns dels temes més emblemàtics de la seva carrera.
Complicitat
L’artista va connectar ràpidament amb els assistents i va tenir diversos gestos de complicitat amb el públic andorrà.
L’espectacle va arrencar amb una bandera d’Andorra sobre l’escenari i amb diversos “gràcies” pronunciats en català, un detall que va ser especialment ben rebut pels espectadors.
Acompanyat per un ampli equip de ballarins, músics i cantants en directe, Lenny Jay va reproduir amb fidelitat els moviments, l’estètica i l’energia que van convertir Michael Jackson en una icona mundial.
Èxit rotund
Els continus aplaudiments i la resposta del públic durant tota la nit van confirmar l’èxit d’un espectacle que va aconseguir transportar els assistents als grans concerts del llegendari artista nord-americà.
Amb el recinte ple i una notable participació de públic de totes les edats, el tribut va complir les expectatives i va demostrar que la figura de Michael Jackson continua despertant una enorme admiració anys després de la seva desaparició.
Amb tot el respecte, voldria expressar la meva opinió sobre la nit del diumenge 21 de juny.
Tinc entès que el cap de cartell va ser Buhos a les 23.30 h. Fins aquí, tot correcte. Tanmateix, a continuació van actuar la discomòbil amb DJ Trapella (01.00 h) i, posteriorment, Mon DJ (03.00 h).
Des del meu balcó, i evidentment sense tenir cap altra opció que escoltar-ho, vaig percebre una música basada gairebé exclusivament en una percussió repetitiva i incessant, un “xunga-xunga” constant que, al meu entendre, resultava especialment molest tant per la insistència del ritme com per la manca de varietat musical.
No es tractava només d’una qüestió de gustos, sinó també de volum i horari. Aquell so s’imposava a tot l’entorn i feia pràcticament impossible descansar. Per als veïns que intentàvem dormir a les tres de la matinada, la situació va resultar francament insofrible.
Cal dir que no soc pas una persona contrària a la música moderna. De fet, m’agraden estils tan diversos com el rock simfònic, la música progressiva, el techno o altres propostes electròniques. Precisament per això considero que la crítica no és a un gènere musical concret, sinó a una proposta excessivament repetitiva que va durar hores, estrident i poc respectuosa amb el descans dels qui viuen a prop de l’esdeveniment.
Les festes i la música formen part de l’estiu i de la vida dels pobles, però també convindria trobar un equilibri entre la diversió dels assistents i el dret al descans dels veïns.