La campanya ‘caiguda dels influencers’ es gira contra Andorra: “la bombardejaria per ‘matxacar-los'”

L’onada de crítiques contra els creadors de contingut per l’exhibició de luxe, la publicitat i els privilegis fiscals acaba assenyalant també Andorra, on resideixen alguns dels influencers espanyols més coneguts

Imatge de la campanya 'caída de los influencers' a Espanya / Deinfluencing

Imatge de la campanya 'caída de los influencers' a Espanya / Deinfluencing

Els influencers i creadors de contingut estan vivint aquest estiu una onada de crítiques a Espanya que a les xarxes ja s’ha batejat com la “caiguda dels influencers”. No es tracta d’una campanya organitzada formalment, sinó d’un moviment de rebuig alimentat per usuaris, creadors i mitjans després de diverses polèmiques protagonitzades per figures molt populars.

Una de les causes principals és la sensació que una part dels influencers ha perdut la proximitat i autenticitat que inicialment els diferenciava de les celebritats tradicionals. L’exhibició de viatges, habitatges de luxe, cotxes o ingressos elevats contrasta amb les dificultats econòmiques d’una part important dels seus seguidors.

També existeix un cansament creixent davant la publicitat. Segons dades de l’estudi Navegantes en la Red recollides aquests dies, el 69,8% dels seguidors d’influencers considera que aquests utilitzen o abusen de la publicitat encoberta i un 61,9% pensa que la majoria de les seves publicacions tenen una finalitat promocional.

Polèmiques constants

A això s’hi han afegit les polèmiques per determinades declaracions sobre política, qüestions socials o problemes quotidians. Alguns creadors han rebut una resposta especialment dura quan s’han queixat de les seves jornades laborals, les vacances o els impostos que han de pagar.

La televisiva Marta Peñate, que també viu professionalment de les xarxes, ha resumit aquesta crítica assegurant que els influencers gaudeixen d’una situació privilegiada i que, si obtenen ingressos molt elevats, han de “pagar impostos i no queixar-se”.

I és precisament aquí on Andorra entra de ple en el debat. Des de fa anys, el Principat s’ha convertit en la residència de nombrosos youtubers, streamers i creadors espanyols, i el trasllat ha estat vinculat recurrentment en el debat públic a la diferència fiscal respecte d’Espanya.

Això provoca que una part de les crítiques contra els influencers acabi derivant també en atacs contra Andorra, presentada sovint com el símbol de la decisió dels creadors amb ingressos elevats de deixar de tributar a Espanya.

 

 

El debat s’ha intensificat encara més perquè Hisenda ha situat els creadors digitals entre els sectors sota especial vigilància en el Pla de Control Tributari del 2026, especialment davant possibles deslocalitzacions fiscals, societats instrumentals o ingressos generats a Espanya per persones que resideixen a l’estranger.

Willyrex i Vegetta

Els casos de Willyrex i Vegetta777, residents al Principat, han contribuït a alimentar la polèmica. L’Agència Tributària espanyola els reclama conjuntament prop de tres milions d’euros pels exercicis del 2016 i 2017, en considerar que determinats ingressos havien de tributar a Espanya. Els creadors han recorregut aquesta interpretació.

D’aquesta manera, el que va començar com una crítica a la sobreexposició, els privilegis i la pèrdua d’autenticitat dels influencers ha acabat recuperant també un vell debat sobre fiscalitat.

I Andorra torna a quedar enmig de la batalla, perquè per a molts crítics s’ha convertit en el paradigma de la mudança fiscal dels creadors espanyols, mentre que des del Principat es defensa que aquests residents desenvolupen activitat econòmica, consumeixen, inverteixen i tributen legalment al país.

La denominada “caiguda dels influencers”, per tant, va molt més enllà d’una pèrdua de seguidors: ha reobert una discussió sobre diners, privilegis, impostos i responsabilitat social en què Andorra torna a aparèixer com un dels principals focus de controvèrsia.

 

 

Exit mobile version