La policia va rebre un avís perquè la propietària d’un xalet assegurava que li havien robat unes joies que tenia a casa i sospitava de la dona de fer feines. Quan van arribar els agents, la propietària va explicar que al matí s’havia tret les joies que duia i les havia deixat en una caixeta dins d’un calaix de la seva habitació. Posteriorment, es va adonar que algunes de les joies ja no hi eren a la caixeta. Sospitava de la dona de fer feines perquè teòricament ningú més havia entrat a l’habitatge entre què va deixar les joies i va notar que en faltaven algunes. El valor de les peces superava els set mil euros.
La policia va parlar amb la dona de fer feines que en un primer moment va negar tenir res a veure. La propietària va parlar amb el responsable de l’empresa de neteja a través del qual es contractava a la dona de fer feines. El responsable va parlar amb la sospitosa que finalment va reconèixer que havia estat ella. Va manifestar que estava molt penedida i que mai havia fet abans una cosa així. Va entregar les joies que eren a la butxaca d’una motxilla que havia portat al xalet. La valoració posterior de les joies a través d’un expert va situar la xifra real en 8.245 euros.
L’acusada va ser condemnada per un delicte major de furt qualificat per un valor superior 6.000 euros i amb abús de confiança. Va ser condemnada a tres mesos de presó condicional.
