Una jove va ingressar recentment a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Allà va ser atesa per un metge sud-americà habitual del centre. La pacient es va adreçar al facultatiu en català. Ella només volia comunicar-se en l’única llengua oficial del país.
En aquest sentit, la reacció del professional sanitari va ser totalment negativa. El metge va rebutjar la petició i va enfadar-se amb la pacient. El facultatiu va acabar per increpar la noia censurant la seva sol·licitud. La víctima només exigia el respecte al seu dret lingüístic.
Queixa a Cultura Activa per garantir l’ús del català
D’altra banda, molesta amb la situació, la pacient va transmetre el cas a Cultura Activa. Aquest col·lectiu defensa fermament l’idioma oficial del Principat. L’associació va omplir el formulari de queixa narrant els fets provats. Aquesta pràctica habitual evita que els denunciants s’exposin a patir represàlies.
Polèmica a Andorra perquè alguns comerços no retolen en català
L'ús del català en el sector turístic d'Andorra s'ha vist reduït, generant queixes nombroses. Tants residents com visitants del Principat...
Així mateix, el Govern va respondre indicant que havia contactat amb el doctor. El metge va expressar una bona predisposició per aprendre el català. L’incident s’ha tancat sense aplicar cap mena de sanció al sanitari. Aquest és un dels 45 casos denunciats per incomplir la normativa.
Crítiques a l’eficàcia de la llei del català a Andorra
Finalment, dos col·lectius de promoció lingüística coincideixen plenament en el diagnòstic. Consideren que la llei del català s’utilitza només de cara a la galeria. Assenyalen que serveix per fer veure que s’intenta frenar la caiguda de l’idioma al Principat. Adverteixen que una normativa que no sanciona té un efecte ínfim.
A Andorra que em de parlar?
Andorra el català
Català !
L’Andorrà no existeix.
HEM
En Andorra en colombiano de toda la vida.
Contractació a l’origen: “esclaus sudamericans sí” però que em parlin català ee que si no començo a convulsionar i em pot donar un parraque per que el castellà no l’entenc i no l’he parlar mai.
Si per tu tenir el privilegi de treballar a Andorra, encara més com a sanitari, és ser un esclau i no un afortunat és que vius en una realitat paralel·la.
Esclaus? Que jo sàpiga, ningú no els ha obligat a vindre, i deuen cobrar el doble que qualsevol treballador andorrà qualificat. L’esclau, per cert, parla la llengua de l’amo, no pas al revés.
Exactament, jo no tinc per què parlar una llengua estrangera al meu país
Aquí a Catalunya, tenim els Cap de Salud plena de suda americans y també els Hi molesta que parlem catalàpregunto perqué han vingut de la Seva terra, no se saben adaptar. Tenim un problema on són els metges catalanes????????,
A l’estranger, cobrant sous x3 més alts que els d’aquí.
Quan vas a urgències i estàs nerviós, la primera cosa què fas es parlar amb la teva llengua materna, a vegades ens bloquegem i els professionals sanitaris no poden obligar a res, sinó ser comprensius i ajudar al pacient… Primera cosa d’un metge O sanitari a Andorra o a Catalunya, almenys entendre al pacient, estem parlant d’una llengua romànica no pas rus….
Es la nostra llengua dels nostres pares avis la llengua cotidiana el q no la vulgui aprendre q s en vagi
En molts casos no tenen cap omologació i aquest fet es el mes important i preocupant, però a més s’acompanya de cap educació, aquest fet ja diu molt del nivell i si ho acompanyem de les capacitats i eficiencia dels politics del país, ja tenim el coptel perfecte per apretar i corre, degradació preocupant del país, a causa dels politics que tenim, eleccions ja.
Metges sense empatia: la degradació del pacient a l’Hospital MeritxellL’acte mèdic sempre ha anat lligat a una premissa fonamental: la humanitat. Quan una persona creua la porta d’un servei d’urgències, no ho fa per gust, sinó des de la màxima vulnerabilitat que provoca la malaltia o el dolor. Per desgràcia, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra, aquesta premissa sembla haver estat substituïda, en massa ocasions, per la supèrbia, la falta d’empatia i un tracte que frega la degradació moral del pacient.Quina mena de professionals s’estan contractant actualment a la sanitat pública andorrana? És la pregunta que molts ciutadans es fan després de passar per les mans de determinats metges d’urgències que, lluny d’alleujar el patiment, semblen competir amb el propi pacient. En lloc d’un diagnòstic objectiu i respectuós, el que reben molts usuaris són judicis de valor, actituds condescendents i comentaris que fereixen la dignitat personal. Una dinàmica de confrontació incomprensible on el professional busca imposar el seu ego per sobre de la cura assistencial.Aquest deteriorament de la qualitat humana a l’hospital de referència del país està provocant una fractura greu en la confiança de la ciutadania. Són cada vegada més les persones que prenen la determinació de no tornar a trepitjar el centre per por a ser humiliades o menystingudes en un moment crític.La situació ha arribat a un punt on l’única sortida segura per al malalt és anar-hi degudament acompanyat. No ja per rebre suport emocional, sinó com una mesura de protecció bàsica; per tenir un testimoni present que freni els abusos verbals o la negligència actitudinal d’uns professionals que han oblidat el seu codi deontològic.La medicina sense empatia no és medicina, és una posició de poder mal exercida. El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) no pot continuar girant la cua davant d’aquestes actituds. Urgeix una revisió profunda dels perfils que es contracten i una exigència ferma de responsabilitats. Els pacients mereixen cura, respecte i protecció, no haver de defensar-se d’aquells que tenen el deure de curar-los.
El que no entenc és com és que Andorra contracta professionals que han de treballar de cara al públic i que no tenen ni el més mínim coneixement de català (ni el volen aprendre). És inaudit.
M’ho fan a mi i es que m’el menjo viu, el final de la visita estaría mes malalt el metge que el pacient, jajaja
I el Govern, perquè collons no fa res?
Aixo es pura covardia del’s politics, el empresaris porten treballadors sudamericans, que fan guetos, no s’integren, ni respectan las lleis d’Andorra, els treballadors presionen als empresaris, I aquets als politics, I aixi s’acaba perden una llengua que es la official d’Andorra, per un tema economic, aixo no ho farien pas a quests sudamericans a França, Andorra es independent, NO es Espanya.
Un metge és capaç de fer això? Quina por! No només no hauria de tractar amb pacients, sinó que haurien d’avaluar si pateix cap psicopatia. Segur que si li hagués parlat en àrab o xinès, hauria estat molt més educat.
Crec que hi ha dos aspectes importants que sovint no es tenen prou en compte quan es parla de la integració lingüística dels immigrants a Andorra.
El primer és una qüestió molt pràctica: el cost de la vida a Andorra és molt elevat i, per a moltes persones que arriben de fora, això obliga a treballar moltes hores simplement per poder viure dignament. Aprendre una llengua requereix temps, constància i disponibilitat mental. Quan treballes molt i has de gestionar totes les dificultats de la vida quotidiana, aquest temps no sempre existeix. Ho dic també per experiència personal: en el meu cas, aquesta situació va fer que no pogués aprendre el català tan bé com m’hauria agradat. No és necessàriament una falta de voluntat, sinó també una qüestió de temps i de condicions de vida.
El segon aspecte és més sociolingüístic. Penso que, paradoxalment, una immigració més important de parla francesa podria fins i tot reforçar l’ús del català. Si una part important de la població parlés castellà i una altra part parlés francès, la llengua comuna que podria unir aquests dos grups seria precisament el català.
Actualment, en canvi, una gran majoria de la població entén o parla castellà. Això fa que, per comoditat i facilitat en la vida quotidiana, molta gent acabi utilitzant directament el castellà. Quan gairebé tothom pot comunicar-se en la mateixa llengua sense necessitat d’utilitzar el català, és més difícil crear aquesta necessitat natural d’aprendre’l i parlar-lo.
Per això crec que, si realment es vol reforçar el català, no només s’ha de parlar d’obligacions lingüístiques, sinó també de les condicions que permeten a les persones aprendre’l i, sobretot, de crear situacions en què el català sigui realment la llengua comuna entre persones d’orígens diferents.
Els espanyols i francesos utilitzen l’anglès o la llengua de l’altre per a comunicar-se (molts espanyols saben una mica de francès, i molts francesos tenen nocions d’espanyol), rarament o mai el català, llengua que consideren inferior. El motiu és que són persones, en termes generals, profundament xovinistes quan es tracta d’idiomes minoritaris.
Per tant, abans caldria erradicar el seu nacionalisme, perquè es donés la situació que esmentes. I no sembla que hi hagi voluntat que les coses canviïn. Mira França: cessen batlles per usar el català a les reunions. I Espanya, on els catalans han hagut de batallar durant segles per obtenir un bilingüisme totalment desigual (els catalans són tots bilingües, perquè els espanyols es puguin mantenir monolingües).
Es pot dir més alt però no més clar!
Aquest metge hauria de ser acomiadat immediatament. A Andorra la llengua oficina és el català, i qui no la parli, doncs cap al seu país. Si volem ser un país seriòs hem de fer complir les lleis, com fan a tots els països del nostre entorn.
I animo a denunciar tots els establiments que no compleixin amb els anuncis en català, com ara la perfumeria PRIMOR.