(vídeos) “Un conseller va plorar de ràbia quan Gili va censurar la portada (dels assassinats islamistes) de Charlie Hebdo”

“Jo recordo el dia de l’exposició perquè el tinc gravat a foc. Un bon company de comú, que és conseller, plorava. I plorava d’indignació, de ràbia, d’impotència… i era de la majoria (…) recordo funcionaris absolutament destrossats pel que estava passant, pel que estava succeint. Jo això no ho puc oblidar i algun membre de la majoria tampoc ho pot oblidar”. Així ha explicat el conseller comunal escaldenc i membre del PS David Pérez el que es va viure quan la cònsol major va censurar la portada de la revista Charlie Hebdo publicada després dels assassinats comesos per terroristes islàmics. Formava part precisament d’una exposició sobre art censurat que curiosament Gili va censurar.

Recorda que l’aprovació de l’exposició va ser aprovada per Junta de Govern, però que cap conseller, excepte del de Cultura i el cònsol menor, estava assabentat de la decisió de Gili de censurar la portada de Charlie Hebdo. “Davant aquell acte jo no podia callar. No em podia posar de perfil i aplaudir amb les orelles”. Incideix en què el cònsol menor Quim Dolsa “va marxar abans” que es consumés la censura de l’obra. I posteriorment Pérez va participar en la concentració a Escaldes contra la censura comesa.

Presumpta incompatibilitat

Pérez considera que el seu posicionament aquest és el factor clau perquè la majoria comunal l’anés apartant adduint una presumpta incompatibilitat entre el càrrec de conseller comunal i ser directiu d’Empark, l’empresa concessionària de l’aparcament comunal Centre. L’explicació del cas s’ha produït durant una entrevista al programa Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional d’Andorra.

El conseller, que continua afiliat al PS, però que ara és al grup mixt, vincula els dos fets. Considera que és una venjança pel posicionament crític respecte a la censura de Gili. “Porto en aquesta empresa des del 2016. Des de llavors m’he presentat a càrrecs polítics en diferents ocasions des de llavors. Tots els meus companys, consellers, cònsols… era coneguda la meva activitat professional”. Per tant, creu que la incompatibilitat és una excusa perquè la seva situació laboral sempre havia estat coneguda per tothom.

Explica que quan va anar a veure a Gili per demanar explicacions “em va fer fora del despatx i em va dir que no em volia ni veure”.