La carretera que uneix l’Arieja i el Pas de la Casa, amb l’RN20 i l’RN22, és vergonyosa. Estreta, plena de revolts, perillosa, mal conservada, mal protegida de les allaus… I tot això quan és una de les carreteres locals més transitades del sud de França. Els milers i milers de francesos que van i venen del Pas, especialment el cap de setmana, s’han de jugar la vida. Si algú es molesta en entrar al Google francès i posar accident RN 20 pot ser que plori. Està justificat. Accidents i més accidents. Ferits i més ferits. I morts i més morts. Cada any hi ha diverses defuncions. Potser el que més impacta és el de l’agost de 2022 a Ax-les-Thermes amb sis morts, dos d’ell menors. I no és un cas puntual. 28 de juny motorista mort. La primera setmana de juliol onze accidents amb diferents ferits crítics. Al març, un xoc frontal a Tarascon amb dos crítics i dos ferits més. Al mateix poble fa deu dies un altre xoc frontal.
Dissabte a Cabannes. Sis vehicles, que anaven o venien d’Andorra, implicats. Un motorista mort, dues persones en estat crític i deu ferits més. Atenció. A Cabannes aquest mateix gener va haver-hi un accident amb tres vehicles implicats i deu ferits, quatre molt greus. La repercussió de l’accident de dissabte a la premsa francesa, fora dels mitjans de l’Arieja, ha estat gairebé testimonial. L’Arieja continua sent l’aneguet lleig de l’Hexàgon. Ignorada. Deixada de la mà de Déu. Oblidada. Abandonada a la seva sort. A l’impuls per fer créixer la regió ni està, ni se l’espera. Escassíssimes oportunitats laborals, molta pagueta, molta ajuda al lloguer i molta emigració cap a altres zones de França. Possiblement és la part de l’estat veí amb menys immigrants. Si no hi ha oportunitats ni pels de la terra, encara més difícil pels que venen a la recerca d’un futur millor.
El futur no és massa esperançador. Andorra, més enllà de la relació comercial, ha de ser capaç de, per una vegada, mirar cap el nord. La interrelació amb l’Arieja és la millor notícia per a la comarca veïna. La idea de desenvolupar una zona franca de producció que aporti feina i riquesa seria un bon començament. I possiblement França deixaria de, possiblement de forma involuntària, continuar obviant a la zona en entendre que, al cap i a la fi, s’acaben gastant bona part dels ingressos a Andorra. I deuen tenir por del volum al qual s’arribaria amb una carretera en un estat mínimament decent.
Si es comencen a desenvolupar projectes conjunts en aquest territori que ajudin al seu creixement és molt possible que les vies de comunicació acabin millorant. Hi hagi un flux encara més important de gent en els dos sentits i no només per a comprar. Per què no viure? I de pas s’aconseguiria disminuir una mica aquesta tendència del Principat des de fa trenta anys ha estat absolutament girada envers el sud, social i econòmicament, obviant que cada cop que s’ha estat en un moment delicat ha estat el nord i el cap d’estat que compartim el que ens ha tret les castanyes del foc.