El psiquiatre resident a Andorra i exresponsable de Salut Mental del SAAS, que durant la pandèmia va ser director general de Coordinación Sociosanitaria del Servei Madrileny de Salut (Sermas), ha trencat el silenci. És l’exalt càrrec que va signar els coneguts com a ‘protocols de la vergonya’, que van impedir el trasllat de milers de padrins dependents de les residències als hospitals.
En una entrevista aquest dimecres al programa ‘Avui serà un bon dia d’RNA’, presentat per Gabriel Fernàndez, el psiquiatre ha admès que el dolor de les famílies és “perfectament legítim”. Ha recordat que moltes van perdre els seus éssers estimats en una situació “absolutament excepcional” des del punt de vista sanitari. Ha afegit que aquest dolor “s’ha explicat amb tergiversacions” i que, per això, s’ha focalitzat contra els responsables polítics i sanitaris.
També ha reconegut que “molt probablement sí que hi ha hagut negligències”. Tot i així, ha defensat que no van ser culpa directa dels professionals. Segons ell, el problema va ser la manca de personal sanitari per fer front a la crisi.
El psiquiatre ha aportat xifres per contextualitzar aquella situació. Ha assegurat que només a Atenció Primària hi havia 1.076 metges de baixa per contagi de covid i 973 infermeres afectades. Una realitat que, segons ha dit, va condicionar les decisions preses en aquells mesos de col·lapse.
🇪🇸 Sobre la polèmica a Madrid expressa que va ser un moment molt dur
🙅♂️Creu que el discurs sobre la raó per la qual van morir aquells padrins era erroni
🗣️”Si la gent pogués entendre per què es van fer aquests protocols probablement tingueren altra visió”#AvuiseràunbondiaRTVA pic.twitter.com/a75sCl8Ovg
— RTVA (@rtvandorra) September 17, 2025
Começant pel “Comité d’experts” inexistents…
Dissenyar uns protocols que no tenen en compte dels recursos dels que es disposen de segur que la gent ho defineix com a nova estratègia de manual a seguir i implementar per a bona gerència i direcció.