Mentre Europa viu un estiu marcat per temperatures extremes i rècords històrics de calor, la Unió Europea ha començat a fer marxa enrere en la seva ambició climàtica. La Comissió Europea ha presentat una proposta de polítiques ambientals per al 2040 que introdueix mecanismes de flexibilitat i compensació d’emissions fora del territori europeu, fet que ha estat criticat per moltes entitats ecologistes com una porta oberta a la inacció encoberta. Tot això passa just quan Andorra, país altament vulnerable als efectes del canvi climàtic, es troba en plena negociació del seu acord d’associació amb la UE, que implicarà adoptar gran part del marc legislatiu europeu, incloses les directives mediambientals.
En aquest context, la realitat climàtica andorrana és preocupant: l’any 2024 ha estat el tercer més càlid des de 1950, amb un augment sostingut de les temperatures i una primavera excepcionalment seca. L’estiu del 2025 es presenta igualment tòrrid, amb episodis de calor intensa que ja han afectat tant els boscos com els recursos hídrics. Aquesta nova normalitat amenaça un dels pilars econòmics d’Andorra: el turisme. No només pel que fa a l’esquí —ja tocat per la reducció de dies de neu i les inestabilitats de la temporada hivernal—, sinó també pel turisme de compres, de muntanya i esportiu, tots ells molt condicionats per les condicions meteorològiques.
Acceptar la normativa europea en matèria ambiental pot representar una oportunitat per avançar en sostenibilitat real, però també pot ser un llast si Europa continua apostant per un model cada cop més tèbiament verd. Si la Unió Europea abaixa el llistó just quan Andorra es prepara per entrar-hi, el país corre el risc d’adoptar un sistema legal que ja no està a l’altura del repte climàtic.