Què hi ha darrere de la renúncia de Resma Punjabi?

Després de poc més de dues setmanes d’haver dimitit com a directora de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), Resma Punjabi ha tornat a expressar els motius que la van fer plegar i la situació que des del seu punt de vista viu l’agència. En un article publicat al seu compte de LinkedIn, Punjabi assegura que “fer bé la feina, amb independència i rigor, s’havia convertit en una lluita constant” i, precisament per això, “vaig decidir deixar el meu càrrec com a directora de l’APDA”.

En un extens escrit, lamenta que les condicions laborals de l’APDA “distaven molt de ser les que es mereix una autoritat que ha de vetllar per un dret fonamental” i, en aquest sentit, denuncia contínues “retallades pressupostàries injustificades, ingerències polítiques, obstacles administratius, reduccions salarials i un entorn de desprestigi permanent, personal i institucional”, en el dia a dia.

Punjabi explica que durant el seu mandat “no podia comptar amb inspectors, ni establir escales salarials, ni impulsar polítiques d’igualtat, desenvolupar plans estratègics, actuar amb la llibertat de gestió necessària per complir el mandat, ni tan sols garantir la pròpia confidencialitat operativa de l’agència”. De fet, posa en relleu que, durant mesos, l’APDA “es va veure obligada a dedicar quatre de cada cinc dies a controls parlamentaris, mentre denúncies i expedients s’acumulaven sense resposta, deixant desemparades les persones que havien sol·licitat empara”. Tot plegat, afegeix, “amb un pressupost mínim i una estructura cada vegada més debilitada”.

Al llarg de l’article, l’excap de l’APDA afirma que “la situació va arribar a un punt tan crític que, malgrat les constants advertències d’usurpació de funcions a l’agència, es va acabar impulsant, de manera urgent, una reforma legal que modificava la mateixa llei de protecció de dades, donant cobertura normativa a possibles ingerències prèvies i debilitant encara més la independència de l’agència, tot imposant alhora la tutela d’una comissió sobre l’entitat”. Mentrestant, explica, “a fora s’imposava un relat injust de mala gestió, construït per desviar l’atenció del veritable problema”.

Tota aquesta situació s’estava produint en el mateix moment en què Punjabi havia d’assumir “responsabilitats de màxim nivell i una càrrega de treball immensa, amb una retribució que representava gairebé la meitat del salari base del meu predecessor, sent, a més, el salari més baix entre tots els òrgans adscrits del Consell General”. De fet, pel que fa al seu salari recorda que es va reduir per decisions alienes a l’agència, “precisament en l’única direcció ocupada per una dona, i amb un perfil que no pertanyia als entorns més habituals del poder a Andorra”.

Tot i els problemes que vivia l’exdirectora, assegura que va “intentar resistir”. Per això, recorda que va presentar una denúncia a la Fiscalia, “detallant possibles ingerències i vulneracions que considero greus i incompatibles amb el dret europeu”. També va informar formalment la Comissió Europea i el Consell d’Europa, perquè, des del seu punt de vista, “l’APDA ja no compleix amb els estàndards d’independència exigits pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) ni pel Conveni 108+”. “Vaig assumir que dir la veritat tindria un preu, però la meva consciència professional no em permetia fer una altra cosa”, indica.

Després de recordar les accions que l’APDA ha posat en marxa sota el seu mandat, Punjabi afegeix que “és especialment injust que, després d’anys de compromís i esforç, el relat dirigit i imposat a la majoria de mitjans de comunicació d’Andorra hagi estat el de la mala gestió”. Un relat, diu, “construït per desviar l’atenció del veritable problema: la voluntat de desmantellar una autoritat incòmoda des de dins”.

A parer seu, doncs, aquest fet “envia un missatge molt perillós: que defensar garanties fonamentals pot sortir car, i que qüestionar determinats límits et pot convertir en el blanc”. “No ho hauríem de normalitzar”, conclou.