Plataforma per la Llengua insta Catalunya a fixar-se en Andorra perquè l’obligació de saber català “porta resultats”

Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns l’Informe CAT sobre la situació de la llengua. El col·lectiu lluita per “restituir el català com a llengua d’ús normal” i s’ha fixat en el cas d’Andorra perquè “està funcionant”. El president Òscar Escuder ha ressaltat que a Andorra s’ha establert per als residents l’obligació d’acreditar el coneixement de l’idioma per renovar els permisos de treball. Escuder ha destacat que el mètode “funciona” com s’ha demostrat perquè s’ha disparat el nombre de ciutadans apuntats als cursets per aprendre l’idioma oficial. Plataforma per la Llengua veu a Andorra com un mirall on cal reflectir-se per part del Govern català per aconseguir resultats en le recuperació de la llengua, així com els executius d’altres territoris de parla catalana.

Escuder ha destacat que “es van més que duplicar les inscripcions en els centres d’ensenyament del Govern d’Andorra. Vol dir que la llei va fer molta pedagogia. Que la gent sàpiga que la llei s’aplicaria. Si vols continuar vivint i treballant a Andorra has de tenir un mínim domini del català, com passa a tots els països normals. El que volem són ciutadans normals d’un país lingüísticament normal”.

La realitat a hores d’ara, abans que arribin les renovacions de permisos i l’obligació de parlar un mínim de català, a Andorra tan sols quatre de cada deu treballadors de cara al públic inicien la conversa en l’idioma oficial.

Català en l’entorn laboral

Plataforma per la Llengua assenyala que 8 de cada 10 residents a Catalunya pensen que el català és bastant o molt important per al progrés professional i la integració social. Malgrat això, segons un estudi realitzat per UGT i recollit en aquest informe, només un terç dels treballadors situen al català com l’idioma més important en l’àmbit laboral.

L’Informe CAT és una iniciativa que duu a terme la Plataforma per la Llengua anualment i que recull les 50 dades més importants en referència a l’ús i la situació social de la llengua catalana i els seus dialectes en els territoris on es parla, que inclouen Catalunya, la Comunitat Valenciana, les illes Balears, Andorra, Aragó i l’Alguer (Sardenya, Itàlia).