El partit polític català ‘Alhora’ s’emmiralla en l’oposició andorrana per “la seva defensa de les polítiques lingüístiques”. Així ho ha afirmat en declaracions a l’ANA la vicepresidenta del partit i investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Júlia Ojeda. La docent ha visitat aquesta setmana el Principat per a presentar a la llibreria La Trenca el llibre ‘Prosa de combat’ de Manuel de Pedrolo. Tal com ha explicat Ojeda, “des de fa un parell d’anys, estem molt pendents dels moviments que ha fet aquí Concòrdia i l’oposició per apretar el Govern i endurir la política lingüística”.
En aquest sentit, la política catalana ha destacat que “per primera vegada, Andorra s’ha situat en el mapa dels països de parla catalana per tenir una política lingüística valenta” i “que obliga els polítics a fer-se càrrec dels conflictes que tenen a veure amb la qüestió de la llengua”, tot referint-se a la popularment coneguda com a ‘llei del català’.
Andorra fa d’avantguarda
A parer d’Ojeda, “necessitem algú que estigui fent d’avantguarda”, ja que “necessitem endurir la nostra política lingüística”. “Necessitem que els drets lingüístics siguin drets legislats per les nostres institucions perquè, si no, no podem tipificar, per exemple, què és un delicte d’odi o què és una discriminació per la llengua parlada”, ha explicat. “Quan ets assenyalat o quan ets discriminat per raons de gènere o per raons de pell, tothom veu molt clar que allà hi ha un delicte i no ho veiem tan clar amb el tema lingüístic”, ha afegit.
Així i tot, Ojeda és conscient que “la llei no és perfecta” i que “existeixen problemes en com el Govern explica els mateixos procediments sancionadors”. “Sé que es parla de queixes i no de denúncies; sé que costa molt fer funcionar els aplicatius perquè les denúncies arribin; sé també que el Govern pretén tenir un discurs que més aviat assenyala els advertiments i no parla tant d’assenyalament”, ha matisat. Finalment, la política catalana ha incidit en el fet que dir ‘adeu’ a la llengua catalana, seria “dir adeu a la nostra literatura, als nostres escriptors o a la nostra manera d’anomenar les muntanyes andorranes”. “I jo no sé qui vol viure en un món on això passi, però jo no ho faré”, ha conclòs.
