Només una de cada tres persones a Andorra accedeix al lloguer assequible

L'Institut Nacional de l'Habitatge ja ha adjudicat 165 habitatges de lloguer assequible i 253 persones hi resideixen

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, en la roda de premsa en les instal·lacions de l'Institut Nacional de l'Habitatge.

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, en la roda de premsa en les instal·lacions de l'Institut Nacional de l'Habitatge.

L’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) ha adjudicat fins el 30 de juny del 2026 un total de 165 habitatges de lloguer a preu assequible. En concret, els diferents habitatges de lloguer assequible es distribueixen de la següent manera: Canillo, a prop de l’església de Sant Joan de Caselles (23), a l’edifici de la Solana del Pas de la Casa (1), al carrer René Baulard d’Encamp (20) als edificis Ribasol I (24) i Ribasol II (38) a Arinsal, la Massana; a l’edifici Tobira (27); a la Roureda de Sansa (14) situats a Andorra la Vella i per últim, a l’avinguda Verge de Canòlich (4) i a la Font de Ferro d’Aixovall (14), ambdós a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

Fins el 30 de juny, s’han rebut un total de 1.265 sol·licituds, un 32% de les quals han estat favorables, un percentatge més elevat respecte l’any passat gràcies a les darreres modificacions dels reglaments per donar resposta a les necessitats detectades al Registre. Segons les dades presentades, actualment 253 persones viuen en pisos de lloguer assequible, una xifra que suposa més del doble respecte el mateix període de l’any passat.

Habitatges protecció pública

Pel que fa als habitatges de protecció pública, a 30 de juny, s’han rebut un total de 199 sol·licituds, de les quals un 58% s’han resolt favorablement. Des de l’inici del programa ja se n’han beneficiat 36 persones i 44 es troben en llista d’espera. Actualment, tots els habitatges de l’edifici Casa Aristot Mora estan habitats, inclosos el d’emergència.

Així ho ha explicat la directora de l’INH, Marta Alberch, durant la presentació dels principals indicadors del Registre d’Habitatges del Parc Públic.

Segons ha exposat Alberch, els canvis realitzats l’any passat i les modificacions d’enguany al Reglament d’habitatges a preu assequible han permès que les resolucions favorables hagin passat del 23% al 2025 al 32%, actual.

D’aquesta manera, avui 154 unitats familiars viuen en un habitatge a preu assequible, una xifra que triplica les de l’any passat -quan eren 51 famílies-. A més, un 37% de les mateixes han deixat enrere una situació de vulnerabilitat residencial passant d’un allotjament turístic, d’una habitació o de compartir pis a viure en un habitatge adequat a les seves necessitats.

Actualitzacions del reglament d’accés, adjudicació i gestió i del procediment

El Registre de Sol·licitants d’habitatge a preu assequible va entrar en funcionament a l’abril del 2024 i des de la seva entrada en funcionament, els requisits i criteris d’adjudicació s’han anat ajustant i adaptant per afavorir els col·lectius més vulnerables (joves i gent gran) i també, per precisar amb més detall els requisits per accedir als habitatges a preu assequible.

Enguany s’ha realitzat una modificació més al reglament. En concret al juny es van aprovar nous canvis per ajustar els requeriments a les necessitats actuals. D’aquesta manera, es tenen en compte els ingressos mínims superiors al salari mínim interprofessional (SMI) sumant a les excepcions la d’aquelles persones que reben una pensió d’invalidesa de malaltia comuna o d’accident laboral que sigui incompatible amb una activitat laboral. També s’han modificat els ingressos màxims que es mouen entre les 2,2 vegades el SMI a les 2,9 segons la composició familiar, a més de canvis en la puntuació i en la representativitat.

Requisits

Els requisits per presentar una sol·licitud per accedir a un lloguer de preu assequible es troben detallats a l’article 6.5 del decret 102/2025 d’aprovació del Reglament d’accés, adjudicació, gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge i el sistema de puntuació i de representativitat es troba descrit als articles 11.4 i 11.5 del reglament 210/2026.

De les 1.265 sol·licituds presentades, un 32% han estat favorables i un 48% desfavorables mentre que un 10% es troben en procés de validació (el 2025, era un 23% i un 53%, respectivament).

Sol·licituds desfavorables

Analitzant el detall, de les resolucions de les sol·licituds desfavorables, els principals motius són: en un 38% dels casos no es destina més d’un 30% dels ingressos al lloguer net (un 31% el 2025); en un 33% de les sol·licituds no es disposen dels ingressos mínims establerts (igual que el 2025), un 16% fa menys de 5 anys que resideixen al país (per un 18% el 2025) i un 13% superen els ingressos màxims establerts (un 15% el 2025). El 5% restant són altres motius, com per exemple, superar el màxim d’estalvis requerits, no acreditar un contracte de lloguer o no disposar d’una font regular d’ingressos.

En l’actualitat, de les adjudicacions favorables, un 40% ja estan adjudicades, un 18% han presentat renúncia voluntària, un 31% són baixa del registre i un 11% estan pendents d’adjudicació. Respecte a les persones que han presentat renúncia voluntària, la majoria són joves o famílies monoparentals que desisteixen per motius personals, o bé perquè ja han trobat un altre habitatge que s’ajustava més a les seves necessitats.

El perfil de les unitats familiars adjudicatàries

En total, 253 persones viuen en pisos de lloguer assequible distribuïdes en 153 unitats familiars. Això vol dir que la mitjana de persones que viuen en cada habitatge és d’1,6. Per col·lectius, un 30% dels habitatges van destinats a famílies monoparentals, un 22% són unipersonals, parelles amb o sense fills i altres composicions, un 21% són joves i un altre 21% són gent gran mentre que un 4% són persones amb discapacitat i el 2% restant, són víctimes de violència de gènere.

Respecte a la necessitat d’un habitatge de lloguer assequible, en la majoria dels casos, concretament en un 46%, són persones amb contracte de lloguer previ, un 17% són joves que s’han emancipat, un 13% compartia pis, mentre que un 10% tenia llogada una habitació i un altre 10% estava en un allotjament turístic. Per últim, el 4% restant provenia d’un recurs residencial del ministeri d’Afers Socials.

Nacionalitats i edats

Per nacionalitats: un 35% són andorrans, un 29% són espanyols, un 22% d’altres nacionalitats i un 15% són portuguesos.

Per franges d’edat: un 39% té entre 36 i 64 anys, un 36% més de 65 anys i un 25% és el col·lectiu més jove, fins els 35 anys. Per gènere, un 66% són dones i un 34% són homes.

Com a dada positiva, s’observa que del total de les rendes de lloguer dels habitatges a preu assequible, un 90% és assumit pel propi llogater mentre que el 10% restant, es complementa a través del ministeri d’Afers Socials.

Exit mobile version