“Detectem que els usuaris que estan aprenent la llengua a nivells inicials o més avançats no troben possibilitats per posar en pràctica els coneixements al carrer, bé sigui perquè molta gent catalanoparlant posa una barrera d’entrada perquè veu algun factor racialitzador i directament es creu que parla castellà. Com dic sempre, això tampoc afavoreix al fet que la persona nouvinguda s’acabi adaptant lingüísticament.”
Així ha explicat el director del servei de Política Lingüística d’Andorra Joan Sans el principal problema perquè els immigrants d’Andorra que s’hagin apuntat a cursos de català el puguin practicar. El nombre de nouvinguts que s’han apuntat a cursets de català s’ha doblat. Això es deu a la llei que obligarà els immigrants a parlar català si volen renovar el seu permís de residència.
Sans incideix en què aquest augment d’alumnes no té una repercussió directa en l’ús de la llengua. El motiu és que els immigrants dels cursets no utilitzen l’idioma oficial en el dia a dia. La resta de migrants castellanoparlants els hi parla en espanyol perquè és la llengua vehicular de la pràctica totalitat dels nouvinguts dels últims anys. Els catalanoparlants també els hi parlen en castellà. Com identifiquen que els trets racials d’aquella persona són sud-americans els hi parlen directament en espanyol.
El director de Política Lingüística ha insistit en una declaració a ATV en la necessitat que els catalanoparlants es dirigeixin i responguin en català en les converses que mantinguin a Andorra sense entrar a ‘discriminar’ amb qui ho fan i amb qui no segons els seus trets racials.