Projecte Vida ha evidenciat durant el 2025 com cada vegada hi ha una major feminització en el rol de la cura cap als familiars addictes, una situació que continua recaient majoritàriament sobre les dones. De fet, la memòria de l’entitat corresponent a l’any passat detalla que, en l’àmbit familiar (és a dir, la persona familiar que realitza la consulta), Projecte Vida ha atès un 87,9% de dones i un 12,1% d’homes. Aquestes dades, doncs, “confirmen la feminització del rol de cura i de cerca d’ajuda, amb una presència majoritària de dones en les consultes familiars”.
En canvi, si s’analitzen les atencions en primera persona, el percentatge és completament diferent, ja que del total d’atencions que ha fet l’entitat el 2025 (169), el 53,4% han estat homes i el 46,6% restant, dones. En aquest cas, però, les xifres “representen un increment molt rellevant de la presència de dones respecte d’anys anteriors, avançant cap a una major equitat en l’accés als recursos comunitaris”.
En aquest sentit, cal destacar que els principals motius de les consultes per part de les famílies ha estat l’alcohol, tant en homes com en dones, seguit del cànnabis, el joc i la poliaddicció. Des de l’entitat alerten que “la presència del joc i dels psicofàrmacs com a motius de consulta, encara que minoritària, posa de manifest una diversificació dels factors de preocupació familiar i una major detecció de conductes de risc en l’entorn proper”.
En la majoria de casos, les consultes familiars fan referència a situacions que afecten homes, tot i que la demanda d’orientació i suport és realitzada majoritàriament per dones.
Amb tot, la feminització del rol de cura és un dels principals reptes que l’entitat es marca per aquest any, però no és l’únic. D’aquesta manera, al llarg dels propers anys es treballarà per abordar la complexitat creixent dels casos, amb situacions de poliaddicció i problemàtiques associades; la necessitat de reforçar la prevenció de recaigudes i la continuïtat assistencial; la detecció de noves formes de risc vinculades a entorns digitals i financers; i a importància de garantir la sostenibilitat dels recursos comunitaris.
Aquests reptes, asseguren, “requereixen una resposta coordinada, progressiva i basada en l’evidència, que integri la dimensió comunitària dins de les polítiques públiques”.
