El servei social d’atenció primària va gestionar durant el 2025 un total de 264 expedients relacionats amb problemàtiques d’habitatge, una xifra que representa un 35,4% més respecte dels 195 registrats el 2024. Tot i aquest increment, el departament d’Afers Socials considera que la pressió derivada de la crisi residencial comença a contenir-se gràcies al desplegament de pisos de lloguer assequible i altres mesures impulsades pel Govern.
Així ho ha exposat aquest dimarts el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, durant la presentació del balanç anual del servei, en què ha remarcat que la principal problemàtica detectada continua sent l’elevat preu dels lloguers, especialment en els casos de persones que han de canviar de pis i es troben amb rendes molt superiors a les anteriors.
Problemàtica principal a Adnorra
“La problemàtica de l’habitatge hi és i no la podem negar”, ha admès Villaverde, tot recordant que des de fa anys aquesta és “una de les problemàtiques principals” que afronta el departament. Tot i això, ha defensat que les mesures desplegades pel Govern estan contribuint a reduir gradualment la tensió inicial. “L’habitatge públic, l’habitatge de lloguer assequible i les prestacions estan fent que aquesta tensió inicial estigui baixant”, ha assegurat.
En aquest sentit, el director ha posat en valor que durant el 2025 prop de 70 persones van accedir a habitatges de lloguer assequible, fet que, segons ha explicat, ha permès que moltes famílies deixessin de necessitar ajuts directes al lloguer. A aquests recursos hi ha sumat també els 20 pisos de l’edifici Armor, els habitatges vinculats al recurs de l’ARCA d’Aixovall i la previsió de noves promocions residencials entre el 2027 i el 2028.
El preu, i no tant la manca de pisos
Malgrat l’increment d’expedients, el director ha volgut matisar que la crisi actual de l’habitatge no respon tant a la manca d’oferta com al cost dels nous lloguers. “L’actual crisi no és derivada de la manca d’habitatge, sinó del preu“, ha afirmat.
Segons ha detallat, els casos que arriben als serveis socials afecten principalment persones que han hagut d’accedir a un nou habitatge i es troben amb rendes inassumibles. “No estem parlant tant de gent que fa molt temps que viu al mateix pis, perquè les rendes han estat congelades, sinó sobretot de canvis de pis, on la nova renda obliga el Govern a actuar amb el sistema de protecció”, ha explicat.
Funcionaris, habitatge i immigració: les xifres que expliquen la gran paradoxa andorrana
El Govern d'Andorra s'ha entestat a convertir-se en el millor exemple per demostrar les teories del neoliberal Milton Friedman. El...
Els desnonaments, la principal tensió
Villaverde ha assenyalat que un dels punts que més preocupa actualment al departament són els desnonaments de persones vulnerables, un àmbit on, segons ha dit, el Govern ha començat a disposar de més eines de resposta.
En aquest sentit, ha destacat la cessió de vuit pisos a l’edifici Ribasol, que permeten oferir una solució habitacional immediata en casos d’emergència residencial. “Aquesta pressió inicial que podem tenir davant d’un desnonament vulnerable ara ja té una resposta”, ha afirmat.
Prudència davant la descongelació dels lloguers
L’augment dels expedients coincideix amb el debat parlamentari sobre la futura llei de descongelació dels lloguers, una coincidència que ha despertat dubtes sobre si la demanda d’ajuts socials podria créixer encara més en els pròxims mesos.
Preguntat sobre aquesta qüestió, Villaverde ha admès que el Ministeri és conscient de les notificacions enviades per alguns propietaris anunciant canvis als contractes, però ha volgut transmetre un missatge de prudència. “Si em pregunta si jo preveig una tendència d’increment dels ajuts el proper any, inicialment la preveig molt baixa”, ha afirmat.
Pujades graduals
El director considera que el text legislatiu incorpora mecanismes per evitar increments bruscos i confia que les pujades siguin graduals. A més, ha remarcat que no tots els propietaris adopten pràctiques especulatives i que encara hi ha arrendadors que mantenen increments moderats dels preus. “Hi haurà un increment de renda, segur, però si aquest supera el 30% dels ingressos de la família, disposarem dels ajuts perquè puguin fer front al nou import”, ha assegurat.
Per la seva banda, la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha defensat que les inversions públiques en habitatge ja comencen a traduir-se en resultats tangibles. Marín ha posat especial èmfasi en els pisos amb serveis per a la gent gran, com els 54 habitatges previstos a Sant Julià de Lòria, i ha subratllat que el conjunt de promocions previstes podria permetre arribar a 650 pisos addicionals.
“És veritat que d’avui per demà no ho veurem, però sí que ho veurem durant aquests mesos propers o cap al 2027“, ha afirmat la ministra, convençuda que aquestes actuacions ajudaran a donar “solució a moltes persones” i a rebaixar progressivament la tensió habitacional.
Doncs que es preparin que be la grossa