L’augment de població i l’arribada de nous residents en un període de temps reduït expliquen, segons el director de Política Lingüística, Joan Sans, la pèrdua de pes del català com a llengua d’ús habitual a Andorra. En una intervenció a la trucada d’actualitat de l’Avui serà un bon dia, Sans ha defensat que la situació no respon a una manca de voluntat de la societat envers la llengua, sinó a les dificultats d’incorporar lingüísticament una població que ha crescut de manera molt ràpida.
«El que estem veient és la conseqüència directa i lògica d’un creixement demogràfic sense precedents a casa nostra. Ara bé, si ho analitzem amb rigor sociolingüístic, el coneixement del català continua sent molt alt», ha afirmat. En aquest sentit, ha diferenciat entre el nivell de coneixement de l’idioma, que considera elevat, i el seu ús quotidià, que és on es concentra la principal preocupació.
El castellà frega el català a Andorra: les dades de l’enquesta que encenen totes les alarmes polítiques
Les dades de la darrera Enquesta de coneixements i usos lingüístics, publicades pel Govern i Andorra Recerca i Innovació (AR+I),...
Integrar lingüísticament els nous residents
Per a Sans, el repte és aconseguir que les persones que arriben al país incorporin el català a les seves activitats quotidianes i el facin servir com a llengua de cohesió. «El gran repte que tenim és l’ús habitual de la llengua, un repte que és conseqüència de l’arribada d’una onada molt important de nous residents en un període molt curt de temps», ha explicat.
El director de Política Lingüística ha insistit que l’objectiu no és qüestionar la predisposició de la ciutadania envers el català, sinó reforçar els mecanismes d’acollida. «Per tant, el repte més gran no és determinar si la societat vol o no el català, sinó tenir la capacitat d’absorbir i acollir lingüísticament aquests nous ciutadans perquè s’incorporin ràpidament a la nostra llengua de cohesió», ha afegit.
Un canvi d’hàbits que necessita temps
En aquesta línia, Sans ha defensat les eines que s’han posat en marxa arran de la nova llei del català i ha destacat el paper del Pla d’acció nacional per la llengua, acordat amb les administracions i els agents econòmics, per donar una resposta a llarg termini.
Tot i això, ha advertit que revertir la tendència no serà immediat. La incorporació del català als hàbits de la població requereix continuïtat, temps i un treball sostingut a través de l’educació i dels processos d’immersió lingüística.