Andorra ha viscut la primavera més càlida des de l’any 1950. L’estació d’enguany supera així els registres dels anys 2023 i 2020. El departament d’Acció Climàtica ha publicat recentment el seu butlletí climàtic. La Central hidroelèctrica de FEDA ha registrat una temperatura mitjana d’11,4 graus. Això suposa una important anomalia de temperatura de +2 graus.
En aquest sentit, la temperatura màxima va ser de 20,5 graus. Aquest valor històric es va registrar el 26 de febrer a la borda Vidal. La mínima va ser de -18,8 graus el 23 de desembre. Aquesta dada gèlida es va recollir a les Fonts d’Arinsal. Globalment, el mes d’abril ha estat el més càlid des de l’any 1950.
Anomalies tèrmiques històriques i nivells de precipitació
D’altra banda, els mesos d’abril i maig van registrar jornades extremadament càlides. Un de cada tres dies va superar els +5 graus d’anomalia. Les precipitacions d’aquesta primavera han estat per sota de la mitjana. Només s’han acumulat 175,1 mm a la Central de FEDA. Tot i això, ha plogut de forma feble gairebé un de cada dos dies.
Així mateix, l’acumulació màxima d’aigua es va registrar a Perafita, amb 282,8 mm. En contrast, la borda Vidal i la Margineda van registrar els mínims nacionals. L’1 d’abril va ser l’episodi més destacat a Ransol i al bony de les Neres. Aquest dia es van acumular més de 34 mm en només 24 hores. Aquesta borrasca va aportar neu a les cotes més altes.
La impactant diferència de neu a la Coma d’Arcalís per la forta calor
L'episodi d'altes temperatures registrades aquest any a Andorra ha provocat una reducció notable de la neu acumulada a les zones...
Impacte de les ràfegues de vent i evolució del mantell nival
Paral·lelament, el vent ha estat molt protagonista durant el mes de març. Les Fonts d’Arinsal van patir una ràfega de vent de 190 km/h. Aquest extrem perillós es va produir el dijous 15 de març. El roc de Sant Pere, a la vall central, va arribar als 107 km/h. A l’abril, la tosa dels Espiolets, a Soldeu, va registrar 171 km/h.
Finalment, el gruix de neu va patir fortes i constants variacions. La insolació del març va reduir bruscament l’acumulació blanca a les muntanyes. Les precipitacions d’abril van recuperar el volum per sobre del percentil 70. Enguany no s’han produït nevades abundants típiques de primavera. Aquesta mancança ha accelerat el retrocés definitiu del mantell nival.
