La Justícia avala la intervenció de BPA i els Cierco no rebran els 365 milions que reclamaven

El Tribunal Superior ha tombat la reclamació dels germans Cierco, propietaris del 75% de l’antiga BPA, perquè l’Estat els compensés amb 365 milions d’euros ja que defensen que la intervenció es podria haver evitat i el banc no hauria desaparegut. Adduïen que “diferents persones” havien actuat abans i després de la nota del Tresor dels Estats Units on qualificava l’entitat com de primer risc en matèria de blanqueig i amenaçava a qualsevol banc del món que interactues amb BPA. L’amenaça va ser suficient perquè en 24 hores el banc estigués mort i l’executiu andorrà el va haver d’intervenir per salvaguardar els diners dels clients.

Els Cierco, que van entregar a la policia espanyola els comptes dels Pujol a BPA, mantenen que l’afer Pujol i la policia patriòtica van provocar la caiguda del banc. També culpen al difunt Toni Martí perquè va fer una intervenció televisada arran del desastre BPA per anunciar les mesures que es prendrien. Aquesta comunicació, segons els Cierco, va portar a que molts clients retiressin els diners.

Govern va respondre indicant que si els Cierco creuen que BPA va caure per acció de les autoritats espanyoles s’hauria de presentar una reclamació a Espanya i no a Andorra. Els informes, segons l’executiu, mostren les irregularitats en la gestió del banc. L’Estat no podia fer altra cosa que intervenir l’entitat un cop ja era morta per l’acció dels americans. I afegeix que la culpa de la caiguda del banc va ser la gestió negligent per part dels seus responsables que va derivar en unes pràctiques que van portar els Estats Units a decidir que s’havia de tancar el banc per evitar el blanqueig massiu a escala internacional.

El Tribunal Superior rebutja que Govern o qualsevol dels altres organismes públics no complís estrictament amb el que havien de fer, un cop els Estats Units havien matat l’entitat. Les innumerables causes obertes per la Justícia andorrana contra directius, responsables i gestors del banc en relació a pràctiques irregulars i els centenars de milions encara bloquejats, sospitosos de blanqueig, suborns, crim organitzat…, que els clients no han pogut justificar com a lícits serien la prova més evident de les pràctiques dins de l’entitat que van portar als Estats Units a forçar el tancament.