Govern i el Col·legi de Fisioterapeutes negocien un increment de les tarifes segons el tractament realitzat. L’estudi del cost de cada acte mèdic està retardant l’entesa entre les dues institucions. Actualment, l’opció d’un augment lineal dels preus ha quedat totalment descartada.
En aquest sentit, la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social) manté preus que el sector considera insuficients per al manteniment del servei. L’anterior junta del col·legi va calcular que caldria apujar les tarifes un 30% per compensar el cost de la vida. Fa tres anys, l’executiu només va aprovar un increment del 10%.
Crisi del sistema i desconvencionament de fisioterapeutes
D’altra banda, diversos fisioterapeutes han optat pel desconvencionament de la seguretat social per exercir exclusivament de forma privada. El degà del Col·legi de Fisioterapeutes, Théo Rogue, assenyala en declaracions a RTVA que aquests professionals busquen una millor remuneració i una major qualitat de vida. Segons el degà, “mentre hi hagi aquesta possibilitat la gent s’anirà desconvencionant”. Aquesta tendència s’ha fet molt palesa durant l’últim exercici anual.
Salut no descarta actualitzar les tarifes dels fisioterapeutes
La ministra de Salut, Helena Mas, no ha volgut fixar un calendari concret per a la revisió estructural de les...
Així mateix, el consens amb el ministeri indica que pujar les tarifes de forma unidireccional no és la solució ideal. El sector adverteix que “si pugem una tarifa sense millorar la qualitat de tractament tindrem un volum de cost molt gran”. L’avaluació exacta de cada acte és el punt on les negociacions es troben actualment aturades.
Diferència de preus entre la CASS i la medicina privada
En aquest context, una sessió base coberta per la CASS té un cost de 17,22 euros. En contrast, les tarifes en la medicina privada són lliures i poden arribar als 60 euros per sessió. Aquesta diferència econòmica empeny molts col·legiats a abandonar el sistema públic de salut. La pèrdua de professionals convencionats podria afectar l’accés dels ciutadans a la rehabilitació.
Finalment, els fisioterapeutes estrangers han d’acreditar set anys de residència a Andorra per poder-se convencionar amb la sanitat pública. Aquesta barrera burocràtica dificulta la renovació de les plantilles i l’arribada de nous especialistes. El col·legi insisteix en la necessitat d’actualitzar el model per evitar el col·lapse del servei. Les dades actuals indiquen que gairebé la meitat dels professionals ja no treballen amb la CASS.
