Garantir la viabilitat del sistema de pensions ja té una xifra. Un deu per cent més. Aquest percentatge és el que s’ha d’augmentar la cotització dels assalariats i autònoms. Significa passar del 22% actual al 32% del sou. Els autònoms van en paral·lel segons què facturin. Actualment, el 12% és per al sistema de pensions i el 10% per a la sanitat. L’increment de deu punts comportaria que el 22% seria per a les pensions i el 10% per a salut.
L’arribada de milers de nous jubilats en els anys que venen portarien al col·lapse del sistema si no s’augmenten els ingressos del fons de jubilació. Tots els grups parlamentaris estan d’acord en aquest increment, segons fonts del Consell General. Tot i aquest consens respecte a la xifra no vol dir que s’aconsegueixi el mateix respecte a com s’han d’aconseguir aquests diners.
Empresari-assalariat o l’Estat
La cotització actual s’abona entre l’empresari (15,5%) i els assalariats (6,5%). Una de les possibilitats per a l’aportació del 10% és seguir el model actual. La majoria de l’augment, a determinar quin podria ser el percentatge, l’assumiria l’empresa i la minoria l’empleat. Segons les fonts consultades podria ser sis i quatre o set i tres, com a exemple.
Hi ha una proposta a l’aire que cal veure com aterra ja que es tracta de canviar el concepte. Les mateixes fonts han indicat que es podria fer una aportació per part de l’Estat a nivell d’impostos. Aquesta visió més ‘socialista’ significa que són els tributs els que assumeixen tot o la major part. Un dels arguments és que els assalariats no perdrien poder adquisitiu i la despesa es finançaria finalment del que es recapti als que més guanyen en diferents àrees. Un segon motiu es troba en què l’Estat igualment té l’obligació de garantir el pagament de les pensions i per tant si el fons de jubilació no tingués prou fons seria l’administració central qui hauria de respondre.
Que us semblaria fer cotitzar més a qui més gasta en matèria sanitària? Aquesta seria una manera objectiva de limitar tants abusos com estan havent-hi.
La solidaritat està molt bé però quan aquesta ja comença a anar en contra del propis interessos ja ningú és “solidari”, sobretot perquè molta gent abusa del sistema i ningú es planta per controlar les despeses desbocades, la única opció que es permeten aquests polítics de torn és augmentar la pressió fiscal per pal·lesar aquest deficit que no acaba.