Un nen de vuit anys que estava inscrit en un curs d’esquí va pujar al telecadira, en el mateix moment que altres adults sense relació amb ell, en un dia que hi havia un vent que bufava a una velocitat entre 19-21 m/s. La instal·lació estava danyada per un accident a causa del vent que a les 10:41 h bufava a 22-25 m/s de velocitat. En aquest accident dues persones adultes també varen caure de la cadira quan aquesta va rebre un fort cop contra la instal·lació. La guia de la cabina es va deformar uns 30 centímetres.
El giny va continuar en funcionament perquè el personal de la instal·lació no va saber detectar (a simple vista) la deformació de la guia i aquest fet va provocar el segon accident on el nen va caure el nen i els tres adults. Un fort cop va frenar la cadira i va perdre l’horitzontalitat. Com tenien aixecada la barana de seguretat va produir la caiguda de les quatre persones des d’una alçada de 6 metres. El nen va ser evacuat en helicòpter afectat d’un fort cop abdominal. Posteriorment, va patir estrès posttraumàtic derivat de l’accident.
Un tercer accident
Uns minuts més tard es va produir exactament la mateixa maniobra indesitjada de la cadira (basculació) amb el corresponent soroll, tot i que en aquest cas no va haver-hi cap ferit entre els seus ocupants perquè tenien col·locada la barana de seguretat. A partir d’aquell moment, el director tècnic de l’explotació que havia estat avisat del tercer accident en pocs minuts, va ordenar la paralització del remuntador. Van ser necessaris tres incidents per aturar el giny.
Els informes policials van descartar culpa penal per part dels responsables del remuntador. Així i tot, la justícia ha determinat que l’actuació dels empleats de l’estació no va ser tot el diligent que calia i que hauria pogut evitar les conseqüències que es van ocasionar i que afortunadament varen resultar no tan greus com es podria témer.
La prudència (i la normativa de seguretat) només podia aconsellar aturar el giny i no continuar el funcionament encara que fos a una velocitat menor. Per tant, l’argument dels empleats de l’estació respecte a què l’única causa del segon accident va ser perquè la barana de la cadira es va aixecar abans d’hora resulta del tot rebutjable.
El nen no hauria d’haver pujat
La sentència recull que si s’hagués aturat el remuntador per les condicions adverses després del primer accident (amb ferits) ja no hauria muntat el nen en la cadira. S’indica que sostenir que la causa era que els ocupants (adults) haurien aixecat la barana de la cadira abans d’arribar al lloc permès no pot ser imputable al nen. Un infant de vuit anys sense cap adult responsable no hauria d’haver pogut pujar mai a un telecadira amb forta ventada.
Aquesta mala praxi dels responsables del giny ha fet que el Tribunal Superior, contradient a la Batllia que ho havia desestimat, imposi una indemnització global de 4.500 euros per danys i perjudicis per al nen i els pares.
