“Els falsos fronterers han disminuït, però la pressió sobre l’habitatge a la Seu continua”

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha assegurat aquest divendres que la situació derivada de l’arribada de falsos fronterers vinculats a Andorra ha millorat durant els darrers mesos gràcies a les mesures impulsades pel Govern. Tot i això, ha advertit que el fenomen continua impactant sobre l’habitatge a la capital alturgellenca i cada vegada s’estén més cap als municipis de l’entorn.

“Ha millorat, ha millorat, sí, ha millorat“, ha afirmat Barrera en declaracions en el marc de la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, preguntat per la situació dels anomenats falsos fronterers. Segons ha explicat, el fenomen va esclatar de manera “molt sobtada“, fet que va provocar tensions a la Seu i va obligar a activar espais de diàleg institucional per abordar-ne les conseqüències.

Esforços d’Andorra

En aquest sentit, l’alcalde ha reconegut explícitament els esforços fets per Andorra per revertir la situació. “Andorra sí que va fer un esforç, el Govern s’ha notat“, ha destacat, abans d’assegurar que la voluntat és continuar treballant conjuntament perquè ambdós territoris “surtin beneficiats” de la relació econòmica i dels seus efectes.

Barrera ha defensat que, malgrat els moments de tensió política viscuts durant els mesos de màxima pressió residencial, la relació institucional amb el Principat “sempre ha estat normal”. “La discrepància política és legítima“, ha remarcat, tot afegint que al llarg del procés hi ha hagut “voluntat d’entesa” i treball conjunt entre administracions. “Simplement, de vegades s’ha d’alçar la veu i posar sobre la taula les coses que no funcionen“, ha resumit.

Frenar la superpoblació a Andorra és impossible sense controls a il·legals, falsos fronterers i falsos empresaris

per Ricard Poy

24/09/2025

5

Govern, comuns i empresaris sabien, i tots els assalariats immigrants que han arribat en els darrers anys, com funcionava l'accés...

Problemàtica

L’alcalde ha recordat que la problemàtica es va intensificar especialment entre principis de l’any passat i el tercer trimestre, quan l’arribada de nous residents vinculats al mercat laboral andorrà va créixer de forma notable. A partir d’aquell moment, però, el ritme es va començar a moderar. “Es va començar a frenar“, ha afirmat, tot i remarcar que l’arribada de persones continua sent constant.

Malgrat aquesta desacceleració, Barrera ha advertit que la tensió sobre l’habitatge continua sent evident i ja no afecta exclusivament la Seu d’Urgell. Segons ha indicat, l’encariment i la dificultat d’accés a l’habitatge s’estan estenent als municipis de l’entorn.

Tensió amb l’habitatge

En aquest context, ha apuntat que la Generalitat està analitzant si les zones tensionades en matèria d’habitatge han d’anar més enllà de la capital alturgellenca, atès que el radi de pressió residencial s’està ampliant progressivament.

Amb tot, Barrera ha evitat responsabilitzar exclusivament Andorra del fenomen, si bé ha admès que la situació hi està “molt relacionada“. “El que s’ha d’analitzar és la situació que tenim a casa nostra“, ha defensat, insistint que tots els territoris “s’han de responsabilitzar de les seves pròpies dinàmiques“.

Preocupació existent

L’alcalde també ha revelat que la preocupació per aquesta qüestió ha estat traslladada reiteradament a diverses administracions. Segons ha detallat, hi ha hagut contactes amb el Govern andorrà, el ministeri d’Afers Exteriors espanyol i la delegació del govern espanyol a Catalunya, així com nombroses reunions institucionals per intentar trobar solucions compartides.

Pel que fa al volum de persones arribades, Barrera ha admès que no hi ha una quantificació exacta dels residents que viuen a la Seu i treballen a Andorra, tot i apuntar que “gran part” dels més de 1.500 habitants nous incorporats recentment al municipi estarien vinculats a aquesta dinàmica. En qualsevol cas, ha defensat que la prioritat del consistori no és “criminalitzar” ni comptabilitzar aquestes persones, sinó impulsar polítiques d’integració perquè la nova diversitat social esdevingui “més rica per a tothom“.