Mónica i la seva parella, tots dos colombians i auxiliars d’infermeria, treballen legalment a Andorra des del febrer de 2025. Van iniciar els tràmits d’immigració el 31 de desembre de 2024, però l’obtenció efectiva de les targetes de residència es va allargar fins a mitjans de febrer en el seu cas, i fins a l’abril en el cas del seu marit, que no va poder començar a treballar fins al juny. Aquesta demora administrativa ha estat clau perquè, a dia d’avui, encara no hagin pogut reagrupar la seva filla de 14 anys.
La menor ja viu al Principat, té assegurança mèdica privada i assisteix a l’Escola Andorrana de Santa Coloma. A més, necessita un seguiment mèdic continuat per una intervenció quirúrgica anterior. Tot i això, la família no ha pogut regularitzar la seva situació de manera oficial. “Amb la documentació iniciada el 31 de desembre, pensàvem que podríem reagrupar-la a l’abril”, explica Mónica. “Però la realitat ha estat una altra”.
Un altre factor que ha dificultat el procés ha estat la situació econòmica. La parella es va traslladar a Andorra fent front a despeses importants, després que a Colòmbia els robessin el vehicle familiar. Aquesta situació els va obligar a arribar endeutats i viure dels estalvis i préstecs personals. Segons explica Mónica, no poden justificar encara els gairebé 12.000 euros que exigeix el reglament d’immigració per acreditar la capacitat econòmica per reagrupar.
Malgrat que actualment compten amb feina estable i experiència prèvia en l’àmbit sanitari, no han pogut complir tots els requisits exigits. “Només volem complir amb la normativa i estar junts com a família”, lamenta.
El que jo no entenc , és que de cop I Volta el senyor Ricard Poy no para de fer notícies de colombians. Són com espanyols o francesos o portuguesos. Si es ve legal cap problema , si es ve pel morro , la solidaritat te un limit. Del contrari el paÍs colapsa. Res més a dir i prou de blanquear ilºlegals