Càritas Andorrana admet els límits de la seva actuació en matèria de reagrupament familiar per a sud-americans nouvinguts. Així ho ha explicat la presidenta de l’entitat, Anna Maria Villas, en declaracions al programa Obert per vacances de Ràdio Nacional d’Andorra, on ha destacat que la seva tasca se centra en l’acompanyament administratiu, però sense saltar-se el marc legal vigent.
“Estan venint molts sud-americans i estem ajudant els que podem perquè veiem que ho necessiten a nivell de papers. Les nostres treballadores no només es dediquen a donar ajudes econòmiques sinó també ajudes administratives i d’orientació”, ha expressat Villas.
Tot i aquest suport, la presidenta ha deixat clar que hi ha qüestions que Càritas no pot abordar, com ara el reagrupament de familiars quan les condicions econòmiques o legals no ho permeten. “Nosaltres no podem passar per davant de la llei. La llei és la llei, i si una família no es pot reagrupar, nosaltres no hi podem fer res”, ha afirmat.
Vulnerabilitat creixent entre la comunitat colombiana
Un informe liderat pel Consolat de Colòmbia a Barcelona i el programa Colombia Nos Une alerta sobre la situació de vulnerabilitat que viu una part important de la comunitat colombiana a Andorra. L’estudi, titulat ¿Quiénes somos los colombianos en Andorra?, indica que un 21% dels enquestats viu en situació migratòria irregular.
Les dades, recollides a través de 318 enquestes i 20 entrevistes, revelen també que el 92% dels colombians viuen al Principat, i un 8% a la Seu d’Urgell. Tot i això, només el 26% està inscrit al Registre Consular, i el 80% fa menys de tres anys que resideix al país.
Més enllà de les xifres, la comunitat denuncia dificultats greus per a la integració i condicions laborals precàries. Diversos testimonis, canalitzats a través de l’Associació de Colombians a Andorra, exposen situacions de discriminació, racisme i explotació laboral. Segons relaten, alguns empresaris s’aprofiten de la vulnerabilitat dels treballadors per fer-los treballar més hores de les legals, sense remuneració addicional i sota l’amenaça d’expulsió si s’atreveixen a protestar.
També critiquen la manca de sindicats que vetllin pels seus drets i reclamen que només volen estabilitat i respecte. Malgrat que molts havien vist Andorra com un “bon lloc per viure”, cada vegada més se senten víctimes d’una “persecució” institucional centrada a detectar i expulsar persones en situació irregular, incloent-hi famílies senceres amb menors.
